FONTANARS DELS AFORINS

FONTANARS DELS ALFORINS

 

From the medieval Spanish-Muslim period, information is low, despite the Arab origin of the name that envelops our town, Alforí, derived from the Etimal-Hurï: granary or grain deposit. The only Hispano-Muslim settlement in the process of study is located next to the urban center, and its chronology extends from the end of the 10th century to the middle of the 12th century. After having occupied Ontinyent, around 1245, Jaime I reserved for himself El Alforí as an integral part of the Real Estate until January 1257, when the Conquerer donated to Ontinyent that large portion of territory, which comprised from the port of Els Alforins, westwards, to the border with Castile: in Bogarra, in the present term of Caudete.

The 1335 begins the bloody territorial dispute between  Alforin and Villena and Ontinyent. The succession of incidents, with armed incursions by both parties, and the enduring of the litigation in the courts will lead to the division of the region two centuries later: an arbitral sentence of 1502 parts L’Alfori  in two parts by the path of La Safra, with the ascription of the western part to the Castilian village of Villena and the east to the one of Ontinyent. The later calm revitalized the population, with the extension of the agricultural activity and the construction of some country houses, to the point that the owners of the lands asked the Consell of the town of Ontinyent in 1520 to be able to build a hermitage in Els Alforins. The coincidence between the initiative of erecting the hermitage and the outbreak of Germania (1519-1522), slowed down and paralyzed the work for decades until 1593, when the Council determined that the hermitage of Sant Antoni of Els Alforins de Ontinyent was carried out. That remote center of worship was the agglutinator of the origins of the urban center and is the antecedent of the present parish church of Our Lady of the Rosary of Fontanars dels Alforins.The War of Succession from 1906 had an effect of depopulation first, and of population replacement after the battle of Almansa. Some of the present inhabitants of Fontanars are direct descendants of those new settlers, coming mainly from the borbonic towns of La Foia de Castalla, Banyeres de Mariola or Biar. However, during the seventeenth century,  houses and settlers grow in L’Alforí slowly. Until the nineteenth century, when the population increased from the 400 inhabitants in 1820 to the 1,100 registered in 1867.

Fontanars is also the youngest municipality of La Vall d’Albaida, created in 1927 with the four regions of Els Alforins, attached to the term of Ontinyent by the Royal Decree-Law of August 5. The few years of the municipality, the characteristics of its population and the fact that the most intensive urban development is so recent have given rise to an urbanism of wide and straight streets with comfortable homes, but without monumental buildings of architectural and  historical importance with the exception of the parish church, which is the result of successive extensions applied to the hermitage in the late sixteenth century, and the bell tower. The height of the initial tower of the church was of  2/3 difference of the present one. The aspect that now presents the tower of the bells is the result of the partial reconstructions. The municipal register referred to December of 1927 it congregates 1.256 inhabitants, 75% of which inhabited the hundred houses located in the inheritances distributed by the term. The maximum population rate was reached in 1944, with 1,317 inhabitants. From the sixties of the XX century the concentration in the urban center of the peasant families intensifies. At the same time, the nucleus is tripling and the disaffection to the rurality of its neighbors grows. Nowadays, with the population stabilized around one thousand individuals since 1975, the main resources of the inhabitants of Fontanars are agriculture, construction and services and, to a lesser extent, industry. On April 28, 1992, the Valencian Government Approved the change of official name of the municipality of Fontanares by Fontanars dels Alforins, which is a combination of the most common name, Fontanars, with the historic, which oscillates between the Alforí and the Alforins.

HOW TO GET

  • Population: 973 hab.
  • Municipality area: 73’8 km2
  • Altitude: 630m.
  • Demonym:alforiner, alforinera
  • Town Hall phone number: 96 222 22 33
  • The Virgen del Rosario Parish Church
  • Bell Tower
  • Lime Oven
  • Marquis of Vellisca Palace
SEE ALL
  • In January: San Antonio Festivities
  • At the end of June:Festeres and Quintos Festival
  • Late August-early September: Moorish and Christian feasts
  • Gatxamiga – gastronomic product
  • Cantaloupe fruit
  • Wine
  • mona de pascua – easter cake
  • Pumpkins

WHERE TO SLEEP

WHERE TO EAT

WHAT TO DO

FONTANARS DELS ALFORINS

A pesar de l’existència de vestigis anteriors, la colonització extensiva del territori no es produïx fins a l’edat del bronze. Les evidències de la cultura ibèrica són nombroses, disperses i tardanes, i provenen de la disgregació d’assentaments concentrats en altres llocs de les proximitats, per l’impacte de la romanització. En Els Alforins són significatives les mostres materials d’època romana, amb presència i intensitat desiguals entre els segles ii anterior i vposterior a la nostra era, moment a partir del qual el paratge es despobla per la resta del mil·lenni.

De l’època medieval hispanomusulmana, la informació és escassa, a pesar de l’origen àrab del nom que embolica el nostre poble, Alforí, derivat de l’étimoal-hurï: graner o depòsit de gra. L’únic assentament hispanomusulmà en procés d’estudi es troba junt amb el nucli urbà, i la seua cronologia comprén des de finals del segle x fins mitjan del xii.

Després d’haver ocupat Ontinyent, cap a 1245, Jaume I es reserva L’Alforí com a part integrant del Real Patrimoni. Fins a gener de 1257, en que el Conquistador fa donació al poble d’Ontinyent d’aquella extensa porció de territori, que llavors comprenia des del port dels Alforins, cap a ponent, fins al límit amb Castella: a Bogarra, en l’actual terme de Caudete.

El 1335 s’inicia la cruenta disputa territorial del pleit dels Alhorines entre Villena i Ontinyent. La successió d’incidents, amb incursions armades per ambdós parts, i la perduració del litigi en els tribunals conduiran al fraccionament de la subcomarca dos segles més tard: una sentència arbitral de 1502, part L’Alforí en dos per la sendera de La Safra, amb l’adscripció de la part occidental a la vila castellana de Villena i l’oriental a la d’Ontinyent.

La calma posterior va revitalitzar el poblament, amb l’extensió de l’activitat agrícola i la construcció d’algunes cases de camp, fins al punt que els propietaris de les heretats li demanaren al Consell de la vila d’Ontinyent en 1520 poder edificar una ermita en Els Alforins. La coincidència entre la iniciativa d’erigir l’ermita i l’esclat de la Germania (1519-1522) , van ralentitzar i van paralitzar l’obra durant dècades. Fins a 1593, en que el propi Consell va determinar que es portara a terme l’ermita de Sant Antoni dels Alforins d’Ontinyent. Aquell remot centre de culte va ser l’aglutinador dels orígens del nucli urbà i és l’antecedent de l’actual temple parroquial de la Mare de Déu del Rosario de Fontanars dels Alforins.

Fontanars dels Alforins cap a 1906 La Guerra de Successió tindria per a L’Alforí un efecte de despoblament, primer, i de substitució poblacional després de la batalla d’Almansa. Part dels actuals habitants de Fontanars són descendents directes d’aquells nous colons, vinguts majorment de les viles borbòniques de La Foia de Castalla, de Banyeres de Mariola o de Biar, a partir de 1707. Amb tot, durant el segle xvii i xviii el nombre de cases i pobladors creix en L’Alforí pausadament. Fins al segle xix, en que la població augmenta dels 400 habitants de 1820 als 1.100 registrats en 1867.

Campanar en l’actualitat. Foto Pepe Gandia. Fontanars és també el municipi més jove de La Vall d’Albaida, creat en 1927 amb les quatre partides dels Alforins, segregades del terme d’Ontinyent pel Reial Decret Llei de 5 d’agost. Els pocs anys del municipi, les característiques del seu poblament i el fet de que el desenrotllament urbanístic més intensiu siga tan recent han donat lloc a un urbanisme de carrers amplis i rectilinis amb domicilis confortables, però desproveït d’edificis monumentals amb valors arquitectònics, històrics i artístics rellevants. Amb l’excepció del temple parroquial, que és el resultat de les successives ampliacions aplicades a l’ermita originària de finals del segle xvi, i del campanar. L’altura de la torre inicial de l’església de Fontanars (1860-1862) , era 2/3 de l’actual. L’aspecte que ara presenta la torre de les campanes és el resultat de la reconstrucció parcial i del singular acabament que va ser objecte entre 1915 i 1916, a càrrec de l’arquitecte de València José M.ª Manuel Cortina Pérez.

El padró municipal referit a desembre de 1927 reunix 1.256 habitants, el 75% dels quals habitaven el centenar de cases localitzades en les heretats repartides pel terme. La taxa màxima de població s’aconseguix en 1944, amb 1.317 habitants. A partir de la dècada dels seixanta del segle xx s’intensifica la concentració en el nucli urbà de les famílies llauradores. Paral·lelament, el nucli es triplica i creix la desafecció a la ruralitat dels seus veïns. Actualment, amb la població estabilitzada al voltant del miler d’individus des de 1975, els principals recursos dels habitants de Fontanars són l’agricultura, la construcció i els servicis i, en menor grau, la indústria.

El 28 d’abril de 1992, El Govern valencià va aprovar el canvi de denominació oficial del municipi de Fontanars dels alforins per Fontanars dels Alforins, que és una combinació del nom més comú, Fontanars, amb l’històric, que oscil·la entre l’Alforí i els Alforins.

COM ARRIBAR

  • Població: 973 hab.
  • Térme municipal: 73’8 km2
  • Altitud: 630 m.
  • Gentilici: alforiner, alforinera
  • Ayuntament: 96 222 22 33
  • Església Parroquial de la Mare de Déu del Rosada
  • Campanar de la Vila
  • Forns de Calç
  • Palau del Marqués de Vellisca
VEURE TOTS
  • En el mes de gener, Sant Antoni Abad (festa del patró local).
  • A finals de maig i principis de juny, Festa de la Inmaculada o Festa de les Xiques.
  • A l’agost, l’útlimo cap de setmana, Festes de Moros i Cristians.
  • Vi.
  • Productes agraris.

ON DORMIR

ON MENJAR

QUE FER

FONTANARS DELS ALFORINS

Pese a la existencia de vestigios anteriores, la colonización extensiva del territorio no se produce hasta la edad del bronce. Las evidencias de la cultura ibérica son numerosas, dispersas y tardías, y provienen de la disgregación de asentamientos concentrados en otros sitios de las proximidades, por el impacto de la romanización. En Els Alforins son significativas las muestras materiales de época romana, con presencia e intensidad desiguales entre los siglos ii anterior y vposterior a la nuestra era, momento a partir del cual el paraje se despuebla por el resto del milenio.

De la época medieval hispanomusulmana, la información es escasa, a pesar del origen árabe del nombre que envuelve nuestro pueblo, Alforí, derivado del étimoal-hurï: granero o depósito de grano. El único asentamiento hispanomusulmán en proceso de estudio se encuentra junto al casco urbano, y su cronología abarca desde finales del siglo x hasta mediados del xii.

Después de haber ocupado Ontinyent, hacia 1245, Jaime I se reserva El Alforí como parte integrante del Real Patrimonio. Hasta enero de 1257, en que el Conquistador hace donación al pueblo de Ontinyent de aquella extensa porción de territorio, que entonces comprendía desde el puerto de Els Alforins, hacia poniente, hasta el límite con Castilla: en Bogarra, en el actual término de Caudete.

El 1335 se inicia la cruenta disputa territorial del pleito de los Alhorines entre Villena y Ontinyent. La sucesión de incidentes, con incursiones armadas por ambas partes, y la perduración del litigio en los tribunales conducirán al fraccionamiento de la subcomarca dos siglos más tarde: una sentencia arbitral de 1502, parte L’Alforí en dos por la vereda de La Safra, con la adscripción de la parte occidental a la villa castellana de Villena y la oriental a la de Ontinyent.

La calma posterior revitalizó el poblamiento, con la extensión de la actividad agrícola y la construcción de algunas casas de campo, hasta el punto que los propietarios de las heredades le pidieran al Consell de la villa de Ontinyent en 1520 poder edificar una ermita en Els Alforins. La coincidencia entre la iniciativa de erigir la ermita y el estallido de la Germanía (1519-1522), ralentizaron y paralizaron la obra durante décadas. Hasta 1593, en que el propio Consell determinó que se llevara a término la ermita de Sant Antoni de Els Alforins de Ontinyent. Aquel remoto centro de culto fue el aglutinador de los orígenes del casco urbano y es el antecedente del actual templo parroquial de Nuestra Señora del Rosario de Fontanars dels Alforins.

Fontanars dels Alforins cap a 1906
La Guerra de Sucesión tendría para L’Alforí un efecto de despoblamiento, primero, y de sustitución poblacional con posterioridad a la batalla de Almansa. Parte de los actuales habitantes de Fontanars son descendientes directos de aquellos nuevos colonos, venidos mayormente de las villas borbónicas de La Foia de Castalla, de Banyeres de Mariola o de Biar, a partir de 1707. Con todo, durante el siglo xvii y xviii el número de casas y pobladores crece en L’Alforí pausadamente. Hasta el siglo xix, en que la población aumenta de los 400 habitantes de 1820 a los 1.100 registrados en 1867.

Campanario en la actualidad. Foto Pepe Gandía.
Fontanars es también el municipio más joven de La Vall d’Albaida, creado en 1927 con las cuatro partidas de Els Alforins, segregadas del término de Ontinyent por el Real Decreto-Ley de 5 de agosto. Los pocos años del municipio, las características de su poblamiento y el hecho de que el desarrollo urbanístico más intensivo sea tan reciente han dado lugar a un urbanismo de calles amplias y rectilíneas con domicilios confortables, pero desprovisto de edificios monumentales con valores arquitectónicos, históricos y artísticos relevantes. Con la excepción del templo parroquial, que es el resultado de las sucesivas ampliaciones aplicadas a la ermita originaria de finales del siglo xvi, y del campanario. La altura de la torre inicial de la iglesia de Fontanars (1860-1862), era 2/3 de la actual. El aspecto que ahora presenta la torre de las campanas es el resultado de la reconstrucción parcial y del singular remate de que fue objeto entre 1915 y 1916, a cargo del arquitecto de Valencia José M.ª Manuel Cortina Pérez.

El padrón municipal referido a diciembre de 1927 reúne 1.256 habitantes, el 75% de los cuales habitaban el centenar de casas localizadas en las heredades repartidas por el término. La tasa máxima de población se alcanza en 1944, con 1.317 habitantes. A partir de la década de los sesenta del siglo xx se intensifica la concentración en el casco urbano de las familias campesinas. Paralelamente, el núcleo se triplica y crece la desafección a la ruralidad de sus vecinos. Actualmente, con la población estabilizada alrededor del millar de individuos desde 1975, los principales recursos de los habitantes de Fontanars son la agricultura, la construcción y los servicios y, en menor medida, la industria.

El 28 de abril de 1992, el Gobierno valenciano aprobó el cambio de denominación oficial del municipio de Fontanares por Fontanars dels Alforins, que es una combinación del nombre más común, Fontanars, con el histórico, que oscila entre el Alforí y los Alforins.

COMO LLEGAR

  • Población: 1.020 hab.
  • Término municipal: 73’8 km2
  • Altitud: 630 m.
  • Gentilicio: alforiner, alforinera
  • Ayuntamiento: 96 222 22 33
  • Iglesia Parroquial de la Virgen del Rocío
  • Campanario de la Villa
  • Forns de Calç
  • Palacio del Marqués de Vellisca
VER TODOS
  • En el mes de enero, San Antonio Abad (fiesta del patrón local).
  • A finales de mayo y principios de junio, Fiesta de la Inmaculada o Fiesta de las Chicas.
  • En agosto, el útlimo fin de semana, Fiestas de Moros y Cristianos.
  • Vino.
  • Productos agrarios.

DONDE DORMIR

DONDE COMER

QUE HACER