Etapa 2 Bocairent-Aielo de Malferit - Aielo de Malferit

Dades
Dificultat:
Amb pluja: No
En família: No
Amb mobilitat reduïda: No
Durada: ---
descarregar ruta: ---
Web
Horari
LMXJVSD
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00

Aquesta segona etapa és la més llarga de la travessa, i també la de més desnivell i duresa. Des Bocairent remuntarem de nou la serra de l'Ombria fins al més de Ponce per recórrer la totalitat de la serra per les seves parts altes i circulant per camins molt aeris. Descendermos fins Fontanars dels Alforins per creuar el Pla i tornar a pujar de nou a la Serra Grossa que també travessem en la seva totalitat fins al Pla de la Balarma. Des de les ruïnes de la casa de la Balarma baixem al port, el conitinuamos cap Aielo per baixar, per un espectacular paratge conegut com el barranc del Joncar, fins a la població de Nino Bravo. Aquesta etapa és la més muntanyenca i de major desnivell acumulat de tota la travessia. Passa tan sols la població de Fontanars a meitat de ruta.

https://es.wikiloc.com/rutas-cicloturismo/etapa-2-bocairent-aielo-de-malferit-21208385

Les muntanyes que envolten la vall

Aquesta segona etapa que ens portarà des de Bocairent a Aielo de Malferit, és la més llarga de la travessa i també la de major desnivell. Recorrerem gairebé íntegrament les dues alineacions muntanyoses més importants que envolten la Vall d'Albaida: la serra de l'Ombria d'Ontinyent, que és en realitat una prolongació de la serra d'Agullent (Covalta) i la serra Grossa, que tanca la vall per al nord-oest. És l'etapa més muntanyenca i té trams solitaris, ja que només passarem per una població: Fontanars dels Alforins. Des Bocairent remuntarem de nou la serra de l'Ombria fins al mes de Ponce per recórrer la totalitat de la serra per les seves parts altes en un camí aeri que coincideix en gran part amb el GR-7. Baixarem fins Fontanar dels Alforins per creuar el Pla i tornar a pujar de nou aquesta vegada a la serra Grossa, alineació muntanyosa que ens separa de la comarca de la Costera i que també travessarem íntegrament. Des de les ruïnes de la casa de la Balarma arribem fins al port i ho continuarem per finalitzar a Aielo de Malferit descendint per un espectacular barranc.

La Segona Etapa: Bé proveïts d'aigua, eines i provisions, partim creuant la població de Bocairent per la carrers del Mestre Serrano i Martí Calabuig, fins al carrer Josep Puig per sortir de la població pel passeig de la Derrota. Gairebé immediatament, després de les últimes cases una desviació ens indicarà el camí a seguir que en ascens prolongat que ens portarà fins a dalt de la serra. Com hem advertit en la presentació de l'etapa, aquesta ruta és la més llarga i de major desnivell acumulat de tota la travessia de la Vall d'Albaida. És també la més solitària ja que només vam passar per una única població, Fontanars dels Alforins, en la qual podrem recuperar forces, proveir-nos d'aigua i fins i tot menjar allà. És per això que hem de començar amb calma i pujar amb bona cadència i pedaleig tranquil. Encara que aquesta part de la serra, va ser assolada també per l'incendi de l'any 1994, immediatament ens adonarem del valor paisatgístic de la mateixa i les possibilitats que té de recuperació sobretot si l'home respecta el seu creixement natural i es prevenen nous incendis. El camí pel qual seguim, tot i que té cert desnivell, no es fa especialment dur ni difícil ja que està en bones condicions. Aquest asfalt que no arriba a ser agressiu, permet que els vials no es deteriorin per les pluges i que es mantinguin més temps facilitant l'accés dels propietaris a les seves terres a la serra. Dues finques amb les seves respectives cases són visibles des del camí, la primera la casa de la Derrota i la segona, el mes de Bonavista, que sol estar habitat i és el que li dóna nom al camí. Anem en tot moment seguint el barranc de la Frontera que queda a la nostra esquerra i que també dóna nom a aquesta partida. A prop d'ell transcorre el GR-7, el sender de gran recorregut que travessa la Comunitat Valenciana de sud a nord i pel qual coincidirem més endavant un bon tram. Una petita empenta final i vam arribar a l'Alt de Ponce. Aquest encreuament ja a la part alta i pel que seguirem cap a ponent, és important no només perquè ja vam canviar d'orientació, sinó perquè veiem que aquí, la vegetació és més variada i abundant. Estem al Pla de Ponce, i a escassos metres de la cruïlla veurem la casa que dóna nom al lloc. Val la pena que ens acostem a observar tot el conjunt arquitectònic que destaca, com és habitual en les masies i cases disperses de muntanya, per la seva austeritat. L'edifici principal consta d'una planta baixa i una part superior amb sostre a dues aigües i cobertes de teules. També hi ha un pou amb cisterna al costat dels corrals i un altre pou una mica més allunyat. Veiem al costat de la casa dues alzines de grans dimensions i un petit reducte de pins que es van salvar de l'incendi. Per poc que ens aturem a l'ombra dels arbres i observem l'entorn, podrem arribar a entendre la duresa de la vida al món rural, i més encara, en les masies disperses. Els petits bancals que encara es treballen mantenen la terra i sembren cereals per a la caça, ens fa pensar com una o diverses famílies poguessin viure allà. Els hiverns, antany molt més freds i humits, amb nevades abundants, o fins i tot els estius càlids feien que la supervivència depengués dels capricis del cel. El treball, no només de la sega de cereals, sinó de la construcció de marges de pedra, mantenir les dependències agrícoles, alimentar els animals i el bestiar, també molt freqüent en aquesta serra, era d'una duresa extrema. Per això, quan les condicions econòmiques i industrials de les poblacions properes van millorar, els masovers i habitants de les aldees van abandonar els seus nuclis rurals i van emigrar a la recerca de millors condicions de vida. Avui, que veiem la natura des d'un punt de vista més urbà o romàntic, ens resulta difícil imaginar el dia a dia d'aquestes persones aïllades en meitat del no-res. El mes de Ponce, molt conegut a Ontinyent, és avui punt de trobada de caçadors, on dinen i preparen la jornada. Una activitat tradicional molt arrelada a la Vall d'Albaida. Seguim en direcció oest per circular per la part alta de la serra, en una travessia aèria i de gran bellesa. A prop quedarà l'Alt del Molló, Alt de Coca i també, una mica més baixa, la Font del Ballester. Aquesta font és la més alta del terme municipal d'Ontinyent i suporta bé els estius ja que es regula amb una petita aixeta inserit en la pròpia roca. El GR-7 passa al costat d'ella i podem reposar aigua si la necessitem. També és punt de confluència amb la senda dels Enginyers, un camí de ferradura que van construir els enginyers forestals per accedir a la serra i realitzar treballs de repoblació. El lloc és un paratge deliciós, no només per les formidables vistes sobre les muntanyes més llunyanes com el Caroig, el Monduver o el Pla dels Alforins, sinó per la vegetació que ens envolta composta de freixes, noguers o alzines: aquestes últimes són restes del primitiu carrascar de Ponce, un bosc que cobria tota aquesta vessant de l'Ombria. El nostre camí continua per l'alt de la serra, passant per llocs com l'Alt del Corral o el coll de Fenassosa fins que vam arribar a una cruïlla important abans del descens que seguirem a l'esquerra en direcció a la Replana. Aquest encreuament indicat, ens portaria a la Font i el Paratge de Gamellons. També ens portaria a l'ermita de Morera ia la carretera d'Ontinyent a Fontanars, però nosaltres anem a descartar aquest desviament, per arribar pel Camí de la Replana, a una pista forestal ampla que transcorre per un tallafocs, fins al punt més alt de tota la nostra travessia (973 m). Passarem al costat d'un corral de cabres, les conseqüències en la vegetació i l'entorn són tristament visibles, amb la idea d'arribar a la carretera que ve de Beneixama, i que seguirem en fort i relaxant descens cap a Fontanars dels Alforins. Fontanars és un petit poble, allunyat de la Vall des del punt de vista geomorfològic, ja que se situa a l'altiplà i forma part de l'altiplà, però que està molt unit històrica i culturalment a Ontinyent i la Vall d'Albaida. Va ser el mateix monarca Jaume I el que va transmetre la titularitat dels Alforins a la Vila d'Ontinyent. En el seu origen va ser ocupat pels romans, evidencia que demostren les abundants restes arqueològiques. Els musulmans van ser, però, els que li van donar el nom: A l'Fori, que significa en àrab, graner. Situat estratègicament, no només com a lloc de pas, sinó com a zona d'abastament de cereals, Fontanars s'emancipa d'Ontinyent a l'agost de 1927 per seguir com a municipi independent. Eminentment agrícola, Fontanars destaca en l'actualitat pel cultiu i producció de vins, amb un bon nombre de cellers, i també per l'oli, l'ametller i els fruiters. Això configura un paisatge peculiar, cromàtic, de bellesa extraordinària envoltat de bosc i esquitxat de cases senyorials. Croada la població una part del Pla (a Fontanars podem trobar algun restaurant de qualitat per recuperar forces) i després d'un curt tram de carretera en descens cap a Ontinyent, remuntarem la serra Grossa per una pista zigzaguejant que puja en fort pendent. Seguint aquest espectacular camí, ens portarà fins a les llomes més altes d'aquesta alineació. És la nostra segona i definitiva pujada, ja que aviat arribarem al Pla de la Balarma i el camí que continua per la carena de la serra ens portarà fins a la Casa de la Balarma, ja molt a prop del port. Són cinc quilòmetres d'ascens fins al punt més alt. La Casa de la Balarma és avui un conjunt de ruïnes del que va ser una antiga masia. Molt a prop queda la carretera Ontinyent-Aielo que seguirem en direcció a aquesta última ciutat. Un curt tram d'asfalt des de dalt del Port, el desviament cap a Aielo i només ens queda l'última part de l'etapa que és el descens pel barranc del Joncar. Aquí com sempre hem d'extremar les precaucions, especialment per dos motius: el primer perquè ja estem al final del dia i la llum, llevat que sigui estiu, ja no és la mateixa. Potser fins i tot ens faci fosc durant la baixada i per això, si tenim dubtes, sempre tenim l'opció de la carretera. I el segon motiu és que el cansament acumulat, encara que estiguem en forma, fa que no tinguem ja els mateixos reflexos. També és clar perquè en tot descens hem de ser prudents. Arribarem a Aielo de Malferit per la part més antiga de la població. Travessarem el mosaic de parcel·les conreades i podrem observar, si encara ens queda llum, el contrast dels cultius de secà tradicionals, els petits horts, i la terres blanques de la vall.

Descarrega la ruta: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21208385

1 / 0
Dades
Dificultat:
Amb pluja: No
En família: No
Amb mobilitat reduïda: No
Durada: ---
descarregar ruta: ---
Web
Horari
LMXJVSD
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00