Etapa 4 Llutxent - Albaida - Albaida

Dades
Dificultat:
Amb pluja: No
En família: No
Amb mobilitat reduïda: No
Durada: ---
descarregar ruta: ---
Web
Horari
LMXJVSD
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00

Durant aquesta etapa el cicloturista de muntanya passarà de la duresa del dia anterior, a la calma de camins més tranquils entre camps de conreu però no exempts de cert desnivell, sobretot en el tram entre Beniatjar i Bèlgida. La ruta segueix els antics camins de Montitxelvo i Benicolet en la seva primera part, per arribar a Aielo de Rugat des d'on s'endinsarà en el paratge de la Ombria i el Molí. Després de travessar les poblacions de Rugat i Ràfol de Salem el camí arriba a Beniatjar, ja als peus del Benicadell. Otos i Carrícola posseeixen un especial encant, a més de tenir un patrimoni cultural interessant, com en el cas d'Otos del conjunt de rellotges de sol o en Carrícola les escultures a l'aire lliure. Des d'allà fins al Palomar i Bèlgida és un trajecte fàcil que ens portarà a Albaida amb rapidesa on finalitzarem la quarta etapa del nostre viatge. https://es.wikiloc.com/rutas-cicloturismo/etapa-4-llutxent-albaida-21207874 A l'ombra del Benicadell Durant aquesta quarta etapa el cicloturista passarà de la duresa del dia anterior a la calma dels camins més tranquils entre camps de conreu i petits pobles situats a l'ombra del Benicadell, la muntanya per excel·lència de la Vall d'Albaida, símbol de la comarca i referent cultural dels seus habitants. El trajecte no està exempt de cert desnivell, sobretot pel acumulat, especialment en el tram entre Beniatjar i Bèlgida, ja que hi ha moments que, per la forta pendent en uns pocs metres, potser hàgim de empènyer la bici. L'etapa segueix els antics camins de Montitxelvo i Benicolet en la seva primera part, per arribar a Aielo de Rugat des d'on ens endinsarem en el paratge de l'Ombria i el Molí. Després de travessar les poblacions de Rugat i Ràfol de Salem, el camí ens porta a Beniatjar, ja als peus del Benicadell. Otos i Carrícola posseeixen un especial encant a més de tenir un patrimoni cultural interessant, com en el cas d'Otos, el conjunt de rellotges de sol realitzats per escultors reconeguts o Carrícola, on el seu entorn està ple d'escultures a l'aire lliure. Des d'allà arribarem al Palomar i a Bèlgida, en un trajecte fàcil i sense desnivells fins arribar a Albaida. Sortirem de Llutxent pel camí que ens porta al cementiri, situat en un petit turó una mica allunyat de la població. La nostra ruta segueix direcció clarament sud on el Benicadell i la serra d'Ador seran els nostres referents. Poc després de sortir de Llutxent passarem pel Mas de Xetà, un complex rural vinculat al món del cavall on lloguen cabanes de fusta. Aquest lloc, situat entre els camps de conreu, té un ampli espai utilitzat com esplai i picador equí. El camí a partir d'aquí està en pitjor estat, ja que segueix el curs d'un petit barranc que sol portar aigua en el seu tram final. Arribarem a una cruïlla que seguirem a l'esquerra, descartant altres indicacions que ens assenyalen diferents rutes marcades a la zona. Aquí haurem d'estar atents al track ja que hi ha un parell de desviaments que ens portaran fins a Montitxelvo. El petit poble de Benicolet quedarà a la nostra esquerra i nosaltres seguirem direcció sud cap a la part meridional de la Vall, on les muntanyes delimiten la comarca. Montitxelvo és una petita població als peus de Penyes Albes i la serra d'Ador, també coneguda com la Cuta. A aquest paratge li dediquem una ruta temàtica que part del poble, i ens acosta a Terrateig, un altre nucli urbà de mida petita a l'extrem de la comarca. Entre Terrateig i Montitxelvo se situa aquest paratge natural municipal en una obaga de gran valor ecològic. La travessia general continua fins Aielo de Rugat, on també tenim possibilitat d'allotjament en una casa rural coneguda com el Riu Rau de Rafaelet, tot i que cal reservar-la sencera. És un bon lloc per a grups, i al poble també tenim un restaurant on dinar o sopar, especialitzat en carns a la brasa. Tots els pobles pels que passarem fins al final de l'etapa, responen a un origen comú: alqueries islàmiques que van ser repoblades amb cristians després de la reconquesta. En la major part, la població existent d'origen musulmà va poder quedar-s'hi, ja que el monarca els respecte els seus usos i costums, però després de l'expulsió dels moriscos quatre segles després, aquests nuclis van quedar deshabitats. De Aielo de Rugat continuarem fins Rugat pel Camí del Molí, fins a un paratge conegut com el Toll de l'Datiler. Aquest camí que pren alçada per després baixar, ens permet arribar al Molí de Rugat, on es convertia en farina el blat i el blat de moro. Molia gra durant tot l'any i va estar en funcionament fins a l'any 1963. Des del molí arribarem Rugat passant pel costat del càmping Natura, un complex de turisme rural on els campistes passen els estius en un entorn agradable i fresc, ja que aquest paratge està obert al nord i influenciat per les brises marines. El càmping disposa de bungalows on es pot pernoctar també. Creuarem la població de Rugat i arribarem a Castelló de Rugat. En Rugat es troba Menjars Clareta, un restaurant que ofereix menjar tradicional amb certa originalitat, referent gastronòmic des de fa anys, situat en el Camí Reial. En el seu origen era un riu rau dedicat a l'elaboració de la pansa que posteriorment era exportada principalment a Anglaterra des dels ports de Dénia i Gandia. En l'actualitat queda poc de la seva estructura original, però el lloc és agradable i molt acollidor. A Castelló de Rugat arribarem per la part est de la població, seguint camins agrícoles i des del Carrer Verge del Remei, passarem pel mateix centre de la població. Castelló posseeix un bon conjunt de cases burgeses, sorgida de la indústria tradicional vinculada a la ceràmica, com va ser la fabricació de gerres per emmagatzemar oli, vi o aigua. Hi ha excel·lents exemples d'aquestes construccions arquitectòniques civils i alguns palaus com el palau dels Alberola i el palau dels Borja, l'origen es remunta al segle XIV i sobre el qual el Duc de Gandia realitzaria una sèrie d'ampliacions. Molt a prop del palau es troben les restes d'una mesquita de l'època islàmica, única a la comarca i de les poques existents a la Comunitat Valenciana. El seu origen es remuntaria al segle XV i seria utilitzada pels musulmans que van romandre a la comarca fins a la seva expulsió. Seguint el camí Vell de Ràfol arribarem a Ràfol de Salem, a tocar de Castelló per continuar fins Beniatjar, creuant un dels barrancs que descendeixen del Benicadell, el Barranc del Fuster. Beniatjar és un dels punts de partida per a l'ascensió al Benicadell a peu. La senda de les Fontetes fins a la casa forestal de les Planisses és una de les ascensions clàssiques per accedir al seu cim. Recordem també que des Ràfol de Salem part la ruta temàtica de l'Ombria del Benicadell per a aquells ciclistes que prefereixin realitzar una variant de la travessia per les faldes del Benicadell, seguint la pista forestal que arriba fins a Atzeneta. Aquest trajecte més exigent i muntanyenc, ofereix una visió més aèria de la Vall d'Albaida. Des Beniatjar deixarem la carretera per seguir a Otos pel Camí Vell de Xàtiva, que encara que asfaltat, discorre entre els camps de cultiu tradicional, oliveres sobretot, i fruiters. Otos bé mereix una detinguda visita no ja pel seu nucli urbà, sinó per la col·lecció de rellotges de sol ubicats al llarg del poble, bé a les façanes, bé en alguna rotonda o com monuments exempts en algun petit jardí. Aquesta iniciativa que defineix a Otos com el poble dels rellotges de sol, sorprenent i única a Europa, ha atret nombrosos turistes. La idea va sorgir del matemàtic Joan Olivares i del pintor Rafa Amorós que van aconseguir convèncer escultors i pintors de prestigi internacional com Andreu Alfaro, Rafael Armengol, Antoni Miró o Manuel Boix entre d'altres, perquè plasmessin les seves obres d'art en forma de rellotges de sol en els carrers de la població. Hi ha una ruta senyalitzada en la qual pots veure'ls, com una mena de joc, en el qual es van descobrint els rellotges un a un. Hi ha també visites guiades que permeten conèixer la temàtica i intencionalitat dels artistes. Otos disposa d'un restaurant de menjar tradicional, Ca les Senyoretes, que funciona a més com a hotel rural i que permet, a la part posterior de la casa, contemplar des de la terrassa una bella estampa del Benicadell. Des Otos seguirem el camí que ens porta a la Font de Baix, al costat del llit del barranc de la Mata, amb una petita bassa i safareig, i per camins rurals arribarem fins Carrícola, en un tram de forts desnivells que salven els barrancs que descendeixen de la gran muntanya, alguns amb curs d'aigua permanent. La verticalitat d'aquesta zona fa que aquests barrancs puguin ser potencialment perillosos en època de pluges. Carrícola és una població que té un encant especial. Compromesa amb el medi ambient, sobretot en el municipi està íntimament lligat a l'ecologia, al patrimoni ia l'art. Més de seixanta escultures a l'aire lliure estan disperses per l'entorn i seguint els senders marcats pots caminar per la muntanya gaudint de curioses obres d'art integrades en el medi natural. És de destacar el patrimoni hidràulic vinculat a les antigues sèquies d'origen islàmic que segueixen funcionant, i els arcs de la Font del Gatell, l'aqüeducte del Barranc dels Passeres o el de l'Arcada ja apareixen esmentats en documents històrics del segle XIV. Segueixen exercint la funció de transportar l'aigua des de les fonts i basses fins als petits horts de la Carrícola i Bèlgida. La mateixa ermita del Calvari està construïda sobre una deu que era aprofitat pels musulmans per portar l'aigua a la font de la plaça. La petita mesquita encarada al Benicadell va ser convertida en església cristiana a 1572. La seva façana de parets emblanquinades ens recorda el seu origen. Carrícola posseeix un hotel rural i la possibilitat de llogar l'ajuntament les antigues escoles rehabilitades per a grups. Des Carrícola en ràpid descens arribarem a Bèlgida, i continuem fins al Palomar, localitat que també posseeix interessants possibilitats d'allotjament, com la Casa Rural Els Horts del Palomar en les rodalies de la població. Del Palomar pel Pla de les Cotes ens dirigirem cap a Albaida, passant abans per les rodalies del Molí de les Clotes i el Molí de Porta, abans d'arribar al riu Albaida. Un quilòmetre abans d'arribar a Albaida passarem també per un altre complex rural interessant, El Pansat. Situat al mig d'una finca agrícola on es cultiven tarongers i tot tipus de fruiters, té possibilitat d'allotjament, fins i tot per passar uns dies de tranquil·litat, amb amics o en família. La ciutat d'Albaida, capital de l'antic marquesat, i població que dóna nom a la comarca, serà el punt final de la quarta etapa de la nostra travessia.

1 / 12
Dades
Dificultat:
Amb pluja: No
En família: No
Amb mobilitat reduïda: No
Durada: ---
descarregar ruta: ---
Web
Horari
LMXJVSD
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00