Etapa 5 Albaida-Ontinyent - Agullent

Dades
Dificultat:
Amb pluja: No
En família: No
Amb mobilitat reduïda: No
Durada: ---
descarregar ruta: ---
Web
Horari
LMXJVSD
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
Última etapa de la Travessia. La durada de la mateixa és més curta que la resta per diversos motius: primer permet al cicloturista visitar amb deteniment abans de marxar el patrimoni cultural d'Albaida inclòs el Museu Internacional de Titelles. D'altra banda permet també, si algun cicloturista ho desitja, conèixer la serra d'Agullent optant per incloure en l'etapa la ruta temàtica de la Covalta augmentant així l'interès paisatgístic de la travessa, i finalment també, com a aspecte a tenir en compte, l'últim dia de l'etapa els cicloturistes preferiran arribar al seu destí abans del migdia, i poder visitar si es vol, la Vila d'Ontinyent. D'aquesta manera també s'aprofita el dia per iniciar el retorn a casa https://es.wikiloc.com/rutas-cicloturismo/etapa-5-albaida-ontinyent-21207558 Per terres del Marquesat a la vila Real. L'última etapa de la travessa per la Vall d'Albaida es caracteritza per ser la més curta però la de major intensitat cultural. Són diversos els motius pels quals hem dedicat una etapa de tot just 10 quilòmetres des de la capital de l'antic Marquesat d'Albaida, fins a la vila Reial d'Ontinyent. Dues ciutats carregades de patrimoni i història. Totes dues van tenir un paper fonamental després de la reconquesta, moment en el qual Jaume I les incorpora al Regne de València i per extensió, a la Corona d'Aragó en el mateix any 1244, igual que Agullent. Aquesta etapa és eminentment urbana i tranquil·la. Ens permetrà gaudir del patrimoni arquitectònic i pedalar sense desnivells, pels carrers i avingudes que uneixen Albaida, Benissoda, Agullent i Ontinyent. El barri de la Vila a Ontinyent marcarà el final del nostre periple per la Vall d'Albaida, en el mateix punt que vam començar. La curta distància d'aquesta etapa ens permetrà també aprofitar la resta del dia per tornar a casa, especialment si hem vingut de lluny. És important en començar la travessia, comptar amb algun allotjament que ens permetin deixar els vehicles aquests dies i canviar-nos a la tornada. Res millor que començar l'etapa d'avui amb una detinguda visita al casc urbà d'Albaida. El primer que ens crida l'atenció és la mida i solidesa del palau fortificat dels Mila i Aragó, Marquesos d'Albaida. Construït a finals del segle XV sobre una fortalesa anterior. Posseeix tres torres de defensa conegudes com la de Ponent, la Central i la Torre palacial. En les diferents façanes destaquen els escuts heràldics de successives èpoques i generacions. A l'interior, les sales estan decorades amb pintures barroques i són especialment rellevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori del Marquès. En una de les sales rehabilitades es troba el Museu Internacional de Titelles (MITA), constituït com una col·lecció única des d'una perspectiva essencialment històrica. Estan representats titelles i marionetes de diferents països d'Europa, Àsia i Àfrica. Aquest museu és una visita imprescindible per la seva originalitat i valor artístic on a més també es recullen les últimes tendències de l'àmbit escènic i audiovisual. Just darrere del Palau es troba un altre museu no menys interessant, la casa del pintor Josep Segrelles, on es conserva la col·lecció antològica més important de l'artista, ja que ens permet veure la seva evolució com a pintor, des dels primers retrats fins a la que està considerada per alguns crítics com la seva obra mestra, "Pentecostes". José Segrelles va néixer a Albaida i després de viure a Barcelona i Nova York va tornar al seu poble natal el 1931 i va construir la seva casa on va viure i va pintar fins a la seva mort. L'església arxiprestal de l'Assumpció, queda també dins el recinte emmurallat, el Clos de la Vila, entre la casa de Segrelles i el palau. Aquest temple és un exemple del gòtic valencià del segle XVI, destacant sobretot el campanar que va ser utilitzat com a torre de vigilància. En aquesta torre campanar és l'únic lloc de la Comunitat Valenciana on es realitza el toc manual de campanes, una tradició que es conserva des del segle XIII. Sortirem d'Albaida des del centre per dirigir-nos cap a l'avinguda de la Fira, duta a terme sobre el que va ser el barranc del Bouet que, juntament amb el riu Albaida, delimitava i protegien el casc antic. Seguirem pel carrer del Pòsit i l'avinguda de Josep Giner per arribar a Benissoda, un dels pobles més petits de la comarca pel que fa a mida, però que conserva també un museu molt interessant, el Museu Etnològic de la Vall d'Albaida, creat a petició de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida i remodelat el 2014 amb suport del Museu Valencià d'Etnologia. Està organitzat en 6 àmbits que reflecteixen la vida de la comarca i la seva visita és més que recomanable sobretot perquè s'han ampliat els continguts donant-li una visió més social i establint lligams entre el passat i el present evitant, en tot moment, la mirada nostàlgica que caracteritza altres museus. Agullent, la població a la qual arribarem gairebé de forma immediata i sense tocar gairebé carretera. Molt vinculada al turisme rural i l'excursionisme, Agullent és una localitat també molt compromesa amb el medi ambient i l'entorn natural. La seva situació privilegiada als peus de la serra del seu mateix nom i la Covalta, convida constantment a descobrir els paratges pròxims, algun dels quals com l'ermita de Sant Vicent, la Font Jordana o la Font Maciana queden molt a prop del nucli urbà i són punt de partida d'itineraris senyalitzats cap a la serra d'Agullent, la Covalta i l'alt del Torrater. En el casc urbà tenim a prop el Molí Fariner la visita és molt interessant, l'església de Sant Bertomeu, clar exemple del barroc valencià i el convent de Sant Jacint construït al segle XVI. A Ontinyent arribarem pel Camí Vell d'Agullent, l'antic camí que comunicava les dues poblacions abans de la construcció dels nous accessos. Aquest camí manté el traçat primitiu i el seu origen es remunta al bronze valencià i l'època ibera, d'acord amb els jaciments trobats al costat d'ell al llarg de la història. Amb la romanització el camí s'aniria consolidant, i va tenir un paper fonamental sobretot després de la conquesta de Jaume I en la qual el terme d'Ontinyent abastava les poblacions d'Agullent i Fontanars. Ontinyent, serà el punt final de la nostra travessia, el lloc en el qual vam començar dies enrere. La ciutat d'Ontinyent és la capital de la Vall d'Albaida. Concentra gairebé la meitat dels habitants de la comarca i té tot tipus de serveis: hospital, comerços, tallers i botigues de bicicletes, àmplia oferta cultural i bons restaurants. Posseeix també hotels de qualitat, tant a la ciutat com als voltants que poden servir-nos com a base per a la nit prèvia a la travessa. Ontinyent ha basat gran part de la seva prosperitat en el desenvolupament tèxtil que va començar a créixer i expandir-se amb força en la segona meitat del segle XX, gràcies sobretot a l'especialització en la fabricació roba de llar i mantes de llana de gran qualitat. De fet les marques tèxtils són un referent en la resta d'Espanya i molt conegudes a nivell internacional. Aquesta prosperitat econòmica ha permès el creixement de la ciutat i en part, la conservació i restauració del patrimoni cultural del barri de la Vila, declarat Conjunt Històric Artístic en els anys setanta. El barri de la Vila va ser el primer nucli urbà d'Ontinyent i és un dels conjunts medievals més representatius de les terres valencianes. A principis del segle XV Ontinyent era una ciutat rica, comercial i populosa, la tercera després de Xàtiva i Oriola, amb un terme molt més ampli que incloïa les poblacions d'Agullent i Fontanars dels Alforins. La seva situació estratègica, entre el riu Clariano i la serra, a la frontera amb el regne de Castella, la van convertir en una veritable fortalesa amb probable origen romà. Podem començar el nostre recorregut des de la plaça de l'Ajuntament, el conjunt data de l'època de Carles III, i fixar-nos en els palaus i casalots dels carrers que conflueixen a la plaça. Davant l'Ajuntament, es troba el palau de Torrefiel i des de la plaça es pot ascendir al barri de la Vila per la Costera de la Bola, que val la pena recórrer amb calma. L'església de Santa Maria és el monument principal del conjunt, data del segle XIII i és d'estil gòtic. consta de una sola nau dividida en tres trams i posseeix el segon campanar més alt d'Espanya després de la Giralda. Destaca el carrer Major de la Vila, o de la Trinitat, d'aspecte senyorial, amb dovelles de pedra a les cases i carrerons sense sortida. Cases pintades de colors i edificis de llinatge com la Casa de Palà, la Casa Abadia, o el Palau de la Duquessa d'Almodóvar (Palau de la Vila) que va marcar el punt d'inici de la nostra travessia. Fora del recinte de la Vila, el convent dels Pares Franciscans, compta amb un interessant museu de ciències naturals, on poden observar diverses col·leccions de fauna espanyola, africana i americana, juntament amb un altre petit museu de monedes antigues, peces d'art precolombines, vestigis de l'Antic Egipte i ceràmica valenciana, juntament amb un petit jardí botànic. L'entorn d'Ontinyent, de la mateixa manera que la resta de la Vall d'Albaida estava constituït per un paisatge agrari que va començar a invertir-se a partir dels anys cinquanta. Les masies disperses que hem vist al llarg del recorregut signifiquen una part important del patrimoni etnològic i arquitectònic rural, resultat d'una època que va començar al segle XVIII i que es va desenvolupar sobretot a finals del XIX aconseguint el seu apogeu a principis del XX, moment de màxima ocupació rural. Els camps estaven conreats i en les masies vivien famílies senceres de la terra i els recursos que aquesta els podia donar. Amb la industrialització començarà l'emigració i un progressiu i imparable procés d'abandonament que ha arribat fins als nostres dies. Avui els nous models econòmics i de turisme intenten recuperar aquest patrimoni, tornar a habitar les finques i recuperar els pobles que van ser abandonats. La Vall d'Albaida està oberta a veïns i visitants per oferir el millor del seu territori: el paisatge, els pobles, la gent i la seva gastronomia. El turisme responsable és una de les opcions, sobretot si contribueix al desenvolupament econòmic amb el respecte a l'entorn i la protecció ambiental. La nostra proposta no és només una guia de viatges, és també una proposta sociocultural que ens permeti anar més enllà del lloc de destinació.
1 / 13
Dades
Dificultat:
Amb pluja: No
En família: No
Amb mobilitat reduïda: No
Durada: ---
descarregar ruta: ---
Web
Horari
LMXJVSD
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00