Ruta de les Villes Medievals - Ontinyent

Dades
Dificultat:
Amb pluja: No
En família: No
Amb mobilitat reduïda:
Durada: 2 h, 30 min
descarregar ruta: ---
Web
Horari
LMXJVSD
09:00
17:00
09:00
17:00
09:00
17:00
09:00
17:00
09:00
17:00
09:00
17:00
09:00
17:00

L'origen de la Vila, està documentat des del segle XI, en temps dels àrabs, ja que constituïa una etapa important del camí de Múrcia a València. Quan va ser conquerida pels cristians en 1244, el seu terme municipal era molt ampli, ja que comprenia Cabdet (fins 1446), Agullent (fins a 1585), així com la partida dels "Alforins", concedida per Jaume I (1256) i convertida en municipi el 1927. el seu caràcter fronterer va ser determinant perquè Jaume I, la Vila Reial amb vot a les corts de l'antic regne de València.

El barri medieval d'Ontinyent va sofrir importants reformes urbanístiques, entre d'altres factors per la devastadora destrucció que va produir un terratrèmol a 1258, el qual va obligar a reconstruir les muralles i les cases. A inicis del segle XV Ontinyent era una vila molt poblada, la seva espectacular situació sobre un turó (359m sobre el nivell del mar), en contraposició amb els seus voltants, no deixa dubtes de la seva delimitació i funció defensiva. Està envoltat pel riu Clariano al nord-oest, on l'antiga muralla serveix de muro de contenció, mentre que pel sud era tancat pel barranc de "Almaig", cobert posteriorment per facilitar l'extensió de la ciutat per la part del raval. Fins al segle XVI-XVII no s'inicia el procés de trasllat extramurs de la vila, procés que es consolidarà ja a l'S, XVIII, sobretot pels voltants de Sant Miquel i el Carrer Major. Avui el casc antic és una successió de cases apinyades en carrers sobre grans desnivells i per això costeruts, cor-nat pel nucli emmurallat, la Vila. Estrets carrers amb les cases blanques i teulades grises, petites placetes, cases nobiliàries, carrerons sense sortida, racons entranyables, quietud i tranquil·litat ... El barri de la vila, declarat conjunt històric-artístic en 1974, conserva un dels conjunts medievals més representatius de les terres valencianes i mereix ser visitat de forma tranquil·la per poder descobrir els seus encants i els seus edificis, tant civils com religiosos, de gran interès .

Començarem la visita a través del Portal de Sant Roc, primera porta cristiana oberta a 1256. En aquesta plaça se celebrava el mercat en l'època medieval, era una mena de soc o mercat morú. Podem destacar una casa (anomenada Casa de la Pala) amb un escut nobiliari que conté el bou dels Borja i el magnífic Palau de la Vila o de la Duquessa d'Almodóvar (S. XIII - XIX), avui en procés de restauració. Probable-ment va ser edificat en època d'invasions almohades (S. XI-XII), rehabilitat en estil gòtic Valencià per Jaume II, que el va convertir en residència reial Església de Santa Maria (S. XIV-XVI, declarada monument històric-nacional, el 1974). En 1258 un terratrèmol, va accelerar la desaparició del vell edifici, situat en el mateix emplaçament, on ja estava l'antiga mesquita, projectant d'aquesta manera, una nova església segons els cànons del S. XIV-XV, en estil gòtic valencià. Posteriorment ha estat objecte de diferents transformacions fins a presentar el seu aspecte actual. La porta de la Capella, d'estil neoclàssic, la porta principal (1530) d'estil plateresc, la porta amb l'escultura del Bon Pastor (S. XV), la imatge de la Mare de Déu (S. XV) a la clau de la volta, la gran pica baptismal (S. XVII). La primitiva pila gòtica, el retaule de l'Anunciació (S.XV) d'estil flamenc, el retaule de José Segrelles per substituir l'antic retaule renaixentista desaparegut en la guerra civil i algunes escultures de Mariano Benlliure són les obres més destacades que alberga el seu interior . El campanar de Santa Maria es va començar a construir en 1689 i és tot un referent simbòlic i identificador de la ciutat. Amb més de 71 m, és la més elevada de les torres Valencianes. Conserva la campana més antiga de tota la Vall d'Albaida, la "Rauxa i Foc" (1563), val la pena fer la visita els diumenges després de missa dotze, amb la "colla de campaners" per veure des del seu cim, un magnífica panoràmica de la comarca i de la Serra Mariola.

El carrer Sant Pere és típica pèls Seus atzucacs o Carrerons sense eixida, com és l'anomenat "carreró de la paella". El carrer Cordellat, on hi havia la seu de l'antic gremi de cordellers o artesans de l'espart. La Plaça de Sant Pere, el carrer Trinitat que responia al nom de carrer de la Barbacana i Posteriorment, en el llenguatge popular obtingué la consideracions de carrer Major, el més important de la Vila. En aquest carrer és Troba la porta principal de la Casa de Cultura (S.XVIII) i el taller de fusteria de Barberà, edificis restaurats Protegits des que és va declarar al barri Conjunt Històric Nacional en 1974. El Carrer Muralla, per trobar-se en el recinte emmurallat, també coneguda com a carrer de "Arbellons" per ser recorreguda per una claveguera que recollia la pluja i la llançava per un forat de la muralla al riu. El Carrer Callarís, de configuració estreta i empinada. Es tracta d'un dels carrers medievals més típiques del conjunt i es creu que és aquí on residia la comunitat jueva d'Ontinyent. Recentment s'ha descobert un forn medieval, actualment en procés de restauració a la cruïlla entre els carrers Cordellat-Trinitat. Al carrer Mirador es troba l'Hospital de Beneficència i l'antic safareig. Aquest carrer s'anomena així, ja que des d'aquest lloc es podia veure la Vall d'Albaida i l'horitzó i s'accedia aquí a través de la principal porta de la vila, precisament trucada, del Mirador. L'Arc de l'Àngel Custodi, el carrer "Roses" o "Hams", anomenada així per que era el lloc de pas per als que practicaven la pesca. Aquest carrer és paral·lela a una part de l'antiga muralla, per la qual cosa es pensa que era una mena de ronda exterior. Abandonem el recinte de la vila i ens dirigim cap a la Plaça Major, àgora i escenari de tots els esdeveniments socials, polítics i religiosos, raó per la qual es concentren els edificis històrics més rellevants. La seva configuració primitiva no diferia molt de l'actual, exceptuant la desaparició dels pòrtics que envoltaven gairebé tota la plaça. Avui encara es conserven algunes restes d'aquests pòrtics a l'esquerra de l'actual ajuntament i de les decoracions renaixentistes (segle XVI) realitzades en guix. La Casa de la Vila, es va fer construir cap a mitjan segle XVI, davant de l'antiga muralla per allotjar la institució municipal anomenada consell. A la fi del segle XVI se li va agregar l'anomenada "Llotgeta del Mostassaf", càrrec instituït per Jaume I per inspeccionar la venda de mercaderies, la vigilància dels carrers .... La façana està ornamentada amb columnes d'ordre jònic i figures al·legòriques. Al S. XVIII es va produir una important reforma fins dotar el seu aspecte actual. Al davant trobem el Palau del Comte de Torrefiel (S.XV-XVIII), seu actual de l'ajuntament. Va ser l'antiga mansió dels marquesos de Colomer. Manté la seva estructura gòtica, ressaltant l'escala ornamental de pedra tallada que condueix fins a la planta noble, on hi ha una bella porta de pedra picada gòtica (principis S. XVI) amb l'escut heràldic dels seus senyors. L'actual Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida (MAOVA) està construït sobre l'antic almodí (S. XVII-XIX) i els Antics Jutjats. El convent de les Monges Carmelites (S. XVI), la plaça de "Baix o Nova", el museu fester de moros i cristians, el pont vell (S. XVI) i una passejada pel Carrer Major, on s'agrupen les cases nobiliàries i esglésies construïdes des del S. XVI fins al XIX, són una bona forma d'acabar el recorregut per Ontinyent.

1 / 4
Dades
Dificultat:
Amb pluja: No
En família: No
Amb mobilitat reduïda:
Durada: 2 h, 30 min
descarregar ruta: ---
Web
Horari
LMXJVSD
09:00
17:00
09:00
17:00
09:00
17:00
09:00
17:00
09:00
17:00
09:00
17:00
09:00
17:00