JAUME I Y LA VALL D’ALBAIDA

Una ruta con amb segell real

Hi ha personatges històrics que no solament destaquen biogràficament, sinó que també imprimeixen el seu segell sobre el territori. És el cas de Jaume I, el rei d’Aragó que incorporà la Vall d’Albaida a Europa en el segle XIII, i que establí, sobre antics poblats de musulmans o sobre nous emplaçaments, les viles de Bocairent, Ontinyent, Albaida, Montaverner, la Pobla del Duc i Llutxent, en repoblar-les amb colons cristians. La ruta “Jaume I a la Vall d’Albaida”, connecta aquestes poblacions a través d’una ruta de 49 Km, dividida en 5 etapes, que recorre de cap a cap la vall d’Albaida, des del Bocairent de les Covetes dels Moros fins al Monestir del Corpus Christi i el Castell Vell de Llutxent. Com a suplement, s’ofereix una “senda morisca” (11 km), que deriva de la Pobla del Duc, a través de Castelló, Rugat i Aielo, per a acostar-nos a les traces del passat islàmic de la comarca, i que culmina en la pujada al mític castell de Rugat, a l’ombria de la serra de Benicadell. És una mena d’homenatge als vençuts, en aquell trauma històric que fou la conquesta feudal, dividit en 2 etapes: de la Pobla a Castelló, i d’ací al castell de Rugat.

Travessant per sendes planeres i camins rurals com el camí reial de Gandia, en un itinerari assequible al turisme familiar (a peu, en bicicleta, a cavall; en automòbil fins i tot, en la major part del traçat…), descobrirem els paisatges agrícoles, fluvials i muntanyencs; els valors patrimonials, etnogràfics i gastronòmics, d’una de les comarques valencianes més boniques. Aquesta guia us orientarà sobre les diferents etapes del recorregut, per tal que el pugueu planificar millor. L’aventura de les viles medievals i les alqueries morisques, a les vostres mans. Les recomanacions que en aquesta guia es fan són, bàsicament, orientades als qui faran els trajectes caminant (l’opció més aconsellable).
2

Pintura Jaume I

El rei Conqueridor i els colors de la terra

Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 1208 – Alzira, 27 de juliol del 1276), després de conquerir Mallorca i Eivissa, expandí la Corona d’Aragó sobre el Xarq al-Àndalus (1233-1245) i fundà el regne de València (1240-1707). Els musulmans foren expulsats de les ciutats i de moltes alqueries rurals per a crear una xarxa de viles i llocs poblats per colons vinguts de Catalunya (dos terços) i d’Aragó, Navarra, Castella i Occitània (el terç restant). En una majoria de comarques, aquests colons parlaven en català, una llengua que començà a dir-se valencià a mitjan segle XIV. Tots compartien unes mateixes lleis, els Furs de València, que, a partir de la dècada del 1330 contribuirien a la gènesi d’un sentiment nacional de valencianitat, que encara perdura en els nostres dies.

La ruta “Jaume I a la Vall d’Albaida” és, de fet, un homenatge cultural al rei fundador del regne dels valencians, i una invitació per a descobrir, a través de la seua figura –tan mitificada al llarg dels segles– els colors, els sabors i les sensacions d’una comarca valenciana d’interior.
4Mapa 1 general

 


 

De Bocairent a Ontinyent

Bocairent

Bocairent (4.300 habitants) és el poble més turístic i més bonic de la Vall d’Albaida. Famosa és la postal de la vista de la Vila, el nucli medieval, que forma una pinya de cases i carrers, d’un urbanisme islàmic laberíntic, sobre una roca delimitada per barrancs. El visitant pot gaudir ací de les Covetes dels Moros (graners berbers); l’església de l’Assumpció (pintures de Joan de Joanes i Segrelles; antiga font gòtica del segle XV, i un interessant museu parroquial); el Museu Arqueològic; les fonts (de Gràcia, de Sant Jaume) i les ermites (Sant Joan, Agost, Desemparats) de la Vila; la cava de Sant Blai (depòsit de neu); el monestir rupestre de les Agustines (segle XVI); la Plaça de Bous (segle XIX) excavada en la roca; la Ruta Màgica i el pont de la Calçada (segle XV); les ermites i els ponts andalusins del terme, i la Serra de Mariola, amb fonts, neveres i espais d’interés arqueològic.

8

COVA

7

Recorregut per la Vila de Bocairent  

Des del plafó d’informació general de la Plaça de Sant Blai, o des de la propera Oficina de Turisme de la Plaça de l’Ajuntament, iniciem un itinerari senyalitzat amb marques, pel nucli antic de Bocairent, que ens guiarà a través d’un laberint de carrerons, típic de l’urbanisme andalusí.

Passem per davant de la casa consistorial del segle XIX, i pujem cap a l’església per davant del Museu Arqueològic. Pel carrer de l’Abadia passem l’estret carreró de l’Embós i baixem, per un entorn de fonts i llavadors, fins a l’ermiteta de la Mare de Déu dels Desemparats. Trobarem restes de cases medievals al carrer del Muret, i un mirador que recau als horts del barranc. Prosseguim escales amunt per a travessar la plaça de Sant Vicent, per a visitar els carrers de les Set Voltes (una escala que fa 7 voltes) i de la Mare de Déu d’Agost, en l’entorn d’un portal i d’una ermita dedicats a dita Verge. Ara, en compte d’eixir pel portal, pugem per una travessa cap al carrer de Sant Joan, on es troben una casa que recorda el poeta àrab Ibn Ruhaym, i la senzilla ermita de Sant Joanet, alçada sobre els murs d’un oratori ben antic. Des de l’ermita es davalla a la Ruta Màgica, que recorre els peus de la Vila, i arribem a la cova del Pou de Sant Vicent, escenari d’un llegendari miracle vicentí, i al pont de la Calçada, que serà el punt de partida de la nostra primera etapa.

 

Mapa 2 Bocairent-Ontinyent

 De Bocairent a Ontinyent ( 3 h 20’ aprox.)

Recorrerem el que fou camí vell de Bocairent a Ontinyent, anterior a la construcció de la moderna carretera del port de Bocairent. Aquest itinerari travessa la lloma de Massarra i aprofita el curs del barranc de la Fos, per a arribar a través del paratge del Pou Clar a Ontinyent.

Covetes Bocairent

0’ Eixim del Pont de Darrere Vila o de la Calçada, de 19,80 m de llum x 25 d’alçada i 48 de longitud, i en cosa de 5’ deixem la Casa de l’Alfara a la dreta i la seua bassa (a l’esquerra).

2’ Passem per la font d’en Ferrís, per un paisatge amé, i en arribar a una creu on es bifurca la via, elegim el camí de la dreta.

20’ A l’ermita de Sant Antoni de Baix (Abat), girem a mà esquerra i ens enfilem serra amunt. Al cap d’uns minuts, el camí s’estreteix i esdevé senda. Hi ha una bifurcació: el camí de l’esquerra duu a una vella pedrera; el de la dreta, que és una escala excavada en la roca, és el nostre.

35’ S’acaba l’escala de roca i travessem el camí particular de la finca de Massarra per a baixar al barranc de la Fos (dit també “dels Tarongers” a Ontinyent) seguint una senda marcada (PRV-122). El primer tram es troba parcialment enllosat i excavat en la roca.

 

52’ Ens trobem ja a la conca del barranc, prop de la font del Rei, i travessem per un tram amb barana picada en la roca. Veurem un antic refugi rupestre, usat per antics vianants.

11

1 h Cruïlla de sendes: la de la dreta se’n puja a la serra. És la senda del Castellar (poblat islàmic d’altura), SL V-9. El nostre camí no és aquest, sinó el de l’esquerra, baixant pel barranc del Bou. Passem per les runes de la casa de Beneito i altres construccions arruïnades.

1 h 15’ Fàbrica-molí de Pep Joan o de la Roda, amb tres tines grans de pedra vora el camí. És una de les belles mostres d’arquitectura –o d’arqueologia– industrial que ens trobarem al llarg del camí. Paga la pena dedicar-hi uns 15’ de visita.

13

12

1 h 30’ Reprenem la marxa, travessem el pas del barranc, vora una altra cova-refugi, i observem una vella fàbrica del 1902.

1 h 50’ Pel costat d’una línia d’alta tensió arribem a la séquia o canal del molí de Patiràs, i travessem de nou el barranc vora el molí de Lluna, parcialment ocult entre esbarzers.

2 h 05’ Travessant la canal arribem al molí de Patiràs, on el camí s’eixampla i esdevé apte per a automòbils. Des d’ací es passa per la font dels Tarongers abans d’arribar al cap de pocs minuts a la carretera Bocairent-Ontinyent (CV-81).

2 h 15’ Continuem a mà esquerra pel voral d’un tram de carretera que requereix precaució, i contemplem un vell pantà del reg d’Ontinyent, que deriva les seues séquies del paratge del Pou Clar on ens trobem.

2 h 23’ Arribats al pàrquing del Pou Clar, baixem a través d’un entorn enjardinat i arborat, com és el de la zona de bany dels gorgs, fins a arribar a una senda dreta, la senda de l’Alba, que ens porta cap a l’horta del Llombo.

15

14

2 h 40’ Passem pel garrofer i la casa de l’Alba, i agafem el camí del Llombo, a mà dreta, per a endinsar-nos en l’àrea periurbana d’Ontinyent, on alternen els vells bancals de regadiu amb les casetes de camp.

2 h 45’ Al costat d’una vella fàbrica i d’un partidor del reg del Llombo, tirem a mà esquerra cap avall, cap a la ciutat.

2 h 55’ Ens trobem amb una ronda de circumval·lació.

3 h 05’ Entrem al poble pel c/ Rafael Sanchis Seguí i girem a la dreta per l’Av. del Llombo. En aplegar a la cruïlla d’aquesta amb l’Av. del Comte de Torrefiel, girem a mà esquerra cap avall, en direcció a la Vila o nucli antic d’Ontinyent.

3 h 20’ Arribem als peus del portal de Sant Roc, on es troba el plafó d’informació general de la Vila. Travessant cap amunt el portal, a poques passes, instal·lada al Palau de la Vila, es troba l’Oficina Tourist Info.

D’Ontinyent a Albaida

Ontinyent

Ontinyent (36.000 habitants) és la ciutat més poblada de la Vall d’Albaida i la capital del tèxtil valencià. Passejar pels carrers del barri medieval de la Vila o gaudir del paratge natural i àrea de bany del Pou Clar són dos dels atractius més coneguts. Però també s’aconsella visitar el Palau de la Vila, amb una mostra del que serà el Museu del Tèxtil Valencià; el Refugi Antiaeri del Regall; el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA); el Museu de Ciències Naturals dels Caputxins; el Museu de la Festa de Moros i Cristians, celebració reeditada cada mes d’agost; l’església de Santa Maria, amb pintures de Josep Segrelles i la Magdalena de Marià Belliure; el campanar de la mateixa església i el seu conjunt de campanes de toc manual; els palaus gòtics i barrocs de la Plaça Major i el Carrer Major; el Pont Vell del 1501 i el Pont de Santa Maria, o el Molí Fariner de Descals.

16

Recorregut pel nucli històric d’Ontinyent

Entrem al recinte medieval de la Vila per un dels portals de muralla, el de Sant Roc, que ens porta a l’accés del Palau de la Vila, on estan l’oficina de Turisme i una mostra interessant sobre la història de la indústria tèxtil. En eixir, per la plaça de Sant Roc, a mà esquerra, accedim al carrer de Sant Pere i a la seua continuació, el carrer de la Trinitat, per un entorn d’arquitectures tradicionals i sabor històric, que convida a descobrir els diferents carrerons, atzucacs i jardins col·laterals.

Al cap baix del carrer de la Trinitat girem a l’esquerra i ens enfilem costera amunt per l’estret Callarís. Girem a mà dreta cap als carrers del Cordellat i de l’Església, que ens duran a la Plaça de la Vila, on es pot visitar la monumental església de Santa Maria i el seu campanar. Des d’ací baixem per les escales i rampes del carrer del Mirador, fins a la Plaça Major, que ens convida a visitar els seus palaus consistorials, i els diferents museus (Arqueològic, Refugi del Regall, Fester) que alberga la zona. Davallem a continuació per la Plaça de Baix, des d’on es pot accedir al Pont Vell del riu, encara que nosaltres pujarem per les escales del carrer de Morales al Carrer Major (o Maians-Gomis), ornat d’esglésies i bells casalots. Seguim dit carrer a mà esquerra fins a la plaça de la Concepció, on trobarem orientació sobre la ruta Ontinyent-Albaida.

17

18

19

D’Ontinyent a Albaida (?? km; 3 h aprox.)

0’ Eixirem de la plaça de la Concepció d’Ontinyent, cap al polígon industrial del Pla, pels c/s del Pintor Carlets, passeig de les Germanies i músic Pérez. Des d’ací, abandonem la població per l’Av. de Ramón y Cajal, i ens endinsem al bell mig del polígon per l’Av. del Tèxtil, fins a poc abans de la tercera rotonda, on hi ha uns xiprers, una mica abans d’arribar a Sprinter.

20’ Allí girem a l’esquerra i baixem pel camí de la dreta, pel costat de l’ermita de Sant Josep del Pla i d’una casa de camp del 1880. Seguim la vella carretera VV-2035, que es enllaça ací amb el traçat del Camí Reial d’Ontinyent a Gandia: l’eix principal de la ruta Jaume I, que ens portarà des d’ací fins el terme de Llutxent, a través de la vall.

53’ Al Pontet de Gandia es creuen el Camí Reial i la Séquia del Pla: la major de l’horta d’Ontinyent, que regava tot el que ara es polígon i algunes terres que s’han salvat de la urbanització del segle XX. Les cases de Gandia i el monumental lledoner de la casa del Campanero ens indiquen que ja som del tot en zona rural.

20

21

 

1 h 9’ Una rotonda ens indica que el Camí Reial de Gandia travessa en perpendicular l’autovia CV-40 (variant de l’A-7 València-Alacant per l’Olleria, Albaida i Alcoi). A l’altra banda ens esperen els secans d’Agullent i d’Albaida (vinyes, fruiters, oliveres…), dominats antigament per grans cases de camp: els masos.

1 h 50’ Passem per l’encreuament del Camí Reial amb la via d’accés a un d’aquests masos: la casa del Forcall, terme d’Albaida.

22

1 h 55’ Un xiprer i un senyal d’stop indiquen que hem arribat a l’encreuament de la carretera d’Aielo de Malferit a Albaida per l’Aljorf. Deixarem el camí reial –que continua recte– i seguirem aquesta carretera local, baixant a mà dreta.

2 h 1’ Deixem sobre una riba de mà dreta la casa de Xopà, un altre dels masos o cases de camp de la zona.

2 h 3’ Arribem al fons del barranc del Forcall, que travessem per un pont.

2 h 23’ Pont de les Palanques, que travessa el riuet d’Agullent, vora la confluència d’aquest amb el riu d’Albaida. De nou, costera amunt. A mà dreta, la casa de la Matona, on hi hagué un molí morisc.

2 h 40’ Rotonda d’accés a l’antic poble morisc de l’Aljorf, que recorrerem per dins (c/s de la Verge del Rosari, l’Església, Reverend Segrelles i el Roser).

2 h 50’ Ermita del Roser, entre l’Aljorf i el nucli antic d’Albaida, al qual accedim per la Porta de València. Pugem pel Raval Jussà (c/s d’Avall, Sant Miquel, Fraga i Trinitat): font del Carrer d’Avall, casa natalícia del beat Nicolau Factor, ermita de Sant Miquel, murs de l’antic portal del Sant Cristòfol i, enfront, la Sala d’Art “la Llotgeta”, amb arcs gòtics.

23

3 h 00’ Arribem a la Plaça Major d’Albaida, on es troben l’Ajuntament i l’Oficina de Turisme, per a planificar la visita, en un entorn monumental, presidit per diversos museus, el palau marquesal i l’església.

D’Albaida a Montaverner per Bufali

Albaida

La ciutat d’Albaida (6.000 habitants) fou el centre d’un marquesat posseït pels Milà i Aragó, descendents dels Borja i dels reis d’Aragó. El palau marquesal (segles XIII-XVII), adornat per sales gòtiques i estances amb bellíssims frescos barrocs, alberga una maqueta de la vila en el segle XV (oficina de turisme) i el Museu Internacional de Titelles. Altres museus i espais visitables són el del pintor Segrelles, el de Betlems, el dels Campaners, la Cova del Vall (refugi antiaeri), la Sala d’Art “la Llotgeta” (particular, arcs gòtics), la casa del pintor Ridaura, l’església de l’Assumpció (segles XVI-XVII) i les seues pintures de Segrelles i museu parroquial, i l’exconvent de la Puríssima (segles XVII-XVIII). Podeu també passejar entre portes de muralla, fonts i manisetes de sants; descobrir els molins i séquies de la ruta de l’Aigua del Port (Albaida-Atzeneta-el Palomar), o pujar a la Covalta.

26

Visita al conjunt monumental d’Albaida

La Plaça Major d’Albaida és un espai monumental presidit pel palau marquesal dels Milà i Aragó, edificat aprofitant de fonament tres grans torres del Castell Nou islàmic d’Albaida (del segle XIII). Mirant al palau, a mà dreta es troba la casa-palau del bisbe d’Oriola Josep Tormo (segle XVIII) i la font de la Plaça (segle XVII); a mà dreta, la casa dels Llinàs (segle XIX, actual ajuntament), l’antiga Casa de la Vila (segle XVI, ocupada també per dependències municipals) i la Porta de la Vila (segle XV) que dóna accés al Clos de la Vila. Al costat de la porta està la Tourist Info, amb els nanos i gegants, i una maqueta d’Albaida en el segle XV. Des d’aquell punt es pot accedir fàcilment als museus de Betlems (Casa de la Vila) i de Titelles (palau), a les sales gòtica i barroques de dit palau. A més, convé veure l’església i el museu parroquial, el campanar, el museu dels campaners i la casa-museu del Pintor Segrelles, que es troba al fons de la plaça de la Vila.

S’aconsella, així mateix, visitar la Cova del Vall (recorregut subterrani proper, al c/ de la Trinitat) i passejar pels carrers Major i Nou fins a les fonts del parc de la Glorieta, a través de cases dels segles XVII-XX, fonts i plafons ceràmics devocionals. Prop d’allí es troben l’exconvent de Caputxins, al Real, i la creu renaixentista de les Eres (darrere les Escoles Velles).

27

28

29

D’Albaida a Montaverner per Bufali (?? km; 2 h 40’ aprox.)

0’ Eixim de la Plaça Major per la rampa de l’antiga carretera nacional 340, fins a arribar enfront de l’estació de ferrocarril, a la porta de València, per on havíem entrat venint d’Ontinyent.

6’ Passem per davant de l’ermita del Roser, un antic molí vora el riu d’Albaida i un pont de pedra del segle XVI, camí de Bufali. Deixem a mà esquerra les vistes de l’Aljorf i uns bancals que reguen de l’aigua de les Fanecades. En arribar a un túnel que travessa per davall de la via de tren, no l’hem de creuar; hem de tirar a l’esquerra.

30

31

17’ Arribem així a la casa del Barranc: un antic mas que enfronta amb el camí i que voregem. A l’altre costat, en alt, la via del tren.

25’ Des del pla dels Moros, en una revolta que fa el camí a mà dreta, es contempla una magnífica vista de l’Aljorf, Albaida, el tossal del Castell Vell i la serra de la Covalta.

35

30’ Passem pel costat d’una altre mas, pel camí de Bufali i la Vega: la casa de Satorre. Més avall d’ací, el camí es bifurca: a l’esquerra, porta al circuït de motociclisme de la Vega; costera amunt a la dreta, el que seguirem nosaltres, duu a Bufali, entre conreus de secà.

52’ Després de deixar a mà esquerra alguna caseta, travessem el jaç del barranc de Junda, un afluent del riu d’Albaida ric en aigua i vegetació. Tirem amunt cap al proper poble de Bufali i en l’stop de la circumval·lació girem a la dreta per a entrar per dalt al nucli antic (també podem davallar per un baixador de mà dreta a la fonteta de Junda, que naix baix la riba del barranc).

1 h En la part alta del poble de Bufali es troben l’ajuntament i l’església de la Mare de Déu de Loreto. Continuem cap avall, entre arquitectures tradicionals i algun plafó devocional de manisetes, i eixim pel poble (si no el volem visitar ara) per baix, pel poliesportiu.

33

1 h 10’ Una empinada costera ens ha dut fins a la font del Riu i el jaç del riu d’Albaida, que travessa el pont de la Palanca. Enfront, queda encara algun mur del que fou molí morisc de Bufali. Cal pujar ara, al recte, la costera de la casa de Fenoll, que ens trobarem a mà dreta.

1 h 20’ Damunt de la casa de Fenoll (o de Ferrandis), retrobem de nou el Camí Reial d’Ontinyent a Gandia, que hem de seguir girant a mà dreta. Passarem prop de l’explotació ecològica del Mas de l’Arboleda (a mà dreta), que ofereix els seus productes en tenda pròpia.

33

1 h 52’. Si continuem costera avall, travessarem el barranc dels Barranquets per una passera.

1 h 57’ Font de Cap-Blanc, una de les diverses del terme de Montaverner. Unes passes més avant, el camí de l’esquerra ens invita a passejar per l’horta de Montaverner, creada a iniciativa de Jaume I. Tanmateix, nosaltres continuem recte cap al poble per la dreta.

2 h 5’ Travessem ara el riu d’Albaida pel Passet i ja som a poques passes del nucli de població.

36

2 h 11’ Arribem al racó del Molí, la font i el llavador de Montaverner. Si volem, podem continuar pel carrer del Bot, la Plaça de l’Església i el Carrer Major, cap a la carretera. Eixirem davant de l’antic Convent.

2 h 40’ Després de fer una primera volta pel poble, podem acostar-nos al Monument a Jaume I, fundador del poble, on es llig una breu biografia seua. Fi d’etapa.

Bufali

Bufali (160 habitants), poble amb estació del ferrocarril de la línia València-Alcoi, es troba en un entorn agradable d’hortes, rodejat pel frondós barranc de Junda i el riu d’Albaida.  Des de fa dècades té una dedicació agrícola, industrial (tèxtil) i turística (algunes cases rurals), encara que la seua població és escassa. Resulta un lloc ideal per a passejar pels parcs; descobrir fontetes com la de Junda i la del Riu, i contemplar el paisatge des de l’ermita del Calvari. La localitat és d’origen àrab i conserva un interessant patrimoni: l’església de la Mare de Déu de Loreto (1885-1887), on es conserva una gran pica baptismal morisca (segle XVI) i un sepulcre de marbre (1807); el masos de la casa de Fenoll (segle XVIII) i dels Barranquets (segle XIX); el pont de pedra del tren (segle XIX), etc. Celebra festes patronals en agost i foguera de sant Antoni del Porquet pel mes de gener.

39

38

40

De Montaverner a la Pobla del Duc

Montaverner

Montaverner (1.700 habitants) és una localitat de tradició agrícola, però industrial des del segle passat, a la qual no li manquen atractius turístics i paisatgístics. En el mateix poble, a banda de carrers amb cases d’arquitectura mediterrània dels segles XVIII-XIX, podreu visitar el racó de la font, el llavador i el molí del poble; la Plaça Major, on es troba el campanar (símbol del poble), que conserva encastat un capitell de l’antiga església gòtica; el temple actual de Sant Jaume i Sant Joan Evangelista (segle XVIII), amb pintures d’interés, i l’ermita del Calvari. Anant per sendes senyalitzades, ens podem acostar també a la vora dels rius d’Albaida i d’Ontinyent, sobre els quals s’alcen ponts de ferro del 1890; al llavador de la Font dels Quatre Xorros o a l’ermita neogòtica de Colata, que ocupa el solar d’una vil·la romana i un despoblat morisc. Festes per l’agost i per Sant Blai.

42

41

De Montaverner a la Pobla del Duc (?? km; 2 h 5’ aprox.)

0’ Aquesta és la etapa més còmoda, senzilla i planera de la ruta Jaume I. Discorre pel Camí Reial d’Ontinyent a Gandia, que connecta en línia recta Montaverner i la Pobla, pel sector central de la comarca. Partim de la Plaça Major de Montaverner cap a l’est.

10’ Baixant Carrer Major avall, passem pel Convent i, més amunt, per davant del Jardí del Monument a Jaume I, per a prosseguir a través del polígon industrial, en direcció a l’autovia del port de l’Olleria a Gandia.

45

44

22’ En eixir del polígon el paisatge s’eixampla, i podem veure el tossalet del Calvari, Alfarrasí cap al nord-oest i la Pobla del Duc llunyana, cap a l’est.

28’ El Camí Reial és segrestat per un moment per les rotondes de l’autovia, que hem de superar per a tornar-lo a seguir (per la Benzinera Petronor cap amunt).

40’ Travessem per davall de la via del ferrocarril de València a Alcoi. De lluny, cap al nord, s’observen Benissuera, el campanar de Sempere i les aigües del pantà de Bellús.

46

49’ En la distància es veuen, cap al sud, Bèlgida i Beniatjar; cap a l’est, la Pobla del Duc. Els arbres de silueta retallada formant merlets són parades de caçar tords.

1 h 2’ Prop de la confluència del barranc de Bèlgida amb el riu de Torralba es formen revoltes amb bancals de terres baixes, d’al·luvió fluvial, dits tradicionalment d’algoleja (< àrab al-walâja, ‘la revolta de riu’).

47

1 h 7’ Ens trobem a l’entrador de la casa de Boles, vora el pas del riu de Torralba, afluent del riu de Missena. Continuem entre vinyes mil·lenàries i altres conreus del fèrtil Pla de Missena.

48

49

50

1 h 30’ Arribem al pas del riu de Missena, afluent del d’Albaida, que podem travessar gràcies a un pont reconstruït el 2016. Continuem entre bancals de secà, pel terme de la Pobla, i estem prop dels refugis del pla de Missena i la Casa Alta, restaurats i visitables (consultar ajuntament).

1 h 48’ Stop del parc on comença el polígon industrial de la Pobla del Duc.

1 h 53’ Ens endinsem pel nucli de població per l’Av. d’Albaida.

1 h 55’ Passem per davant del llavador públic.

51

1 h 58’ Travessem la carretera, de la pl. de la Concòrdia a la pl. de l’Om i seguim pels carrers de l’Hostal (o Mesón) i del Forn.

2 h 5’ I arribem a les places de la Vila i de l’Església, que constitueixen el centre del nucli antic. Allí es troben l’ajuntament (on obtenir informació) i la parròquia.

La Pobla del Duc

La Pobla del Duc (2.500 habitants), terra de llauradors de vinyes, fruiters i altres conreus; amb polígon industrial des de fa dècades i amb una cooperativa agrícola que data del 1939, disposa dels recursos i espais visitables següents: l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció (segle XVIII), d’austera façana de pedra i campanar de prisma hexagonal; cases de llaurador, plafons ceràmics devocionals i rellotges solars dels segles XVIII-XIX; la casa de cavallers dels Ferrer (segle XVII) i la de senyorets dels Bataller (segle XIX); l’aljub de la Poassa (antiga sénia islàmica) i el llavador municipal (1930); el fumeral industrial de la cooperativa (1944); els refugis antiaeris de la Guerra Civil al pla de Missena i la Casa Alta (1938), rehabilitats, i l’àrea recreativa de la Penyeta. Celebra festes patronals a la fi d’agost o primeria de setembre, i fira comercial i gastronòmica en la tardor.

52

53

54

De la Pobla del Duc a Llutxent

Recorregut de la Pobla a Llutxent (?? km; 2 h 40’ aprox.)

0’ Des de la plaça de l’Església de la Pobla del Duc, caminem en direcció est i passem per la porta del que fou Convent dels Sants Metges.

55

14’ Una vegada eixim de la Pobla, ens trobem amb la cruïlla de camins per on deriva a la dreta la Senda Morisca, que va a Castelló de Rugat i a la serra. Nosaltres seguirem ara per l’esquerra, pel Camí Reial de Gandia. Al cap d’uns minuts, podem contemplar a l’esquerra Quatretonda, amb el teló de fons de la Serra Grossa.

31’ Remuntant per la lloma d’Andarella, s’observa en la distància el poble de Castelló de Rugat i el portell del Morquí, que comunica la Vall d’Albaida amb la Safor.

57

58

59

35’ Entrador, a mà esquerra, de l’àrea recreativa de la Penyeta, que visitarem un instant per a gaudir de la panoràmica paisatgística. Ens trobem enmig de la Vall d’Albaida.

1 h 4’ Tornem al camí reial després d’uns minuts i arribem a l’alçada de la casa de Sarrient: un mas de l’extrem occidental del terme de la Pobla.

60

1 h 14’ Mirant cap a llevant s’observa la Foia de Vernissa (zona de transició entre la Vall d’Albaida i la Safor), presidida per l’altiu castell de Palma.

1 h 18’ Arribem als Quatre Camins: cruïlla del camí reial amb el de Castelló a Llutxent, i girem a l’esquerra, camí de Llutxent. Ens sorprenen bancals de taronger: antigament no n’hi havia.

1 h 30’ El poble de Benicolet es veu a mà dreta.

61

1 h 34’ La casa de Ciscar, enmig d’un tossal boscós, ens recorda el cognom del seu antic propietari: un heroi de la Guerra del Francés i la Revolució liberal, com fou l’almirall Ciscar.

1 h 12’ Creuem el barranc de Xetà i deixem a mà dreta una figuera monumental. Caminem entre secans pedregosos, millorats gràcies al reg de gota a gota de tarongers, i algunes construccions rústiques.

62

1 h 55’ Cruïlla del camí Castelló-Llutxent, amb els perpendiculars del Regadiu (dreta) i de la Casa Nova (esquerra).

2 h 4’ Unes granges pregonen arquitectònicament la importància de la ramaderia estabulada a Llutxent en dècades recents. Bonica panoràmica de la Serra Grossa i l’Estret de les Aigües de Bellús, cap al nord-oest.

2 h 14’ Arribats a una bifurcació, hem de tirar per la dreta (camí de l’Estret) i passarem pel costat d’una granja abans de pujar entre terres ermes per la Serreta de Santa Anna, on es troba el Cementeri.

2 h 32’ Des del cementeri, ornat per xiprers monumentals, s’albira una bella postal de Llutxent, amb l’ermita de la Consolació i el Monestir al fons. Per a arribar al poble hem de baixar pel camí (o per l’escala-travessa). Podem fer abans una pausa de 10’ per a fer fotos.

64

2 h 40’ Travessant la foia de les Poaces, entrem al nucli antic pel carrer dels Dotze i continuem per la plaça de l’Església i el carrer dels Porxes fins arribar a l’ajuntament. S’aconsella descansar a Llutxent i emprendre en un segon moment la visita al poble i l’excursió al Mont Sant (ermita, monestir i castell).

Llutxent

Llutxent (2.500 habitants) fou el centre d’una baronia medieval. D’aquesta època es conserva el Castell Nou dels Pròixida i els Maça de Liçana (segles XIII-XV), obra gòtica amb elements arquitectònics i pictòrics de gran interés. A més, hi destaquen: el Castell Vell o del Xiu (islàmic, segle XII); el monestir dominicà del Corpus Christi (segles XV-XVIII), que acull cada juliol un Festival Internacional de Música, i la capella gòtica, en la qual intervingué Pere Comte (segle XV); l’ermita barroca de la Consolació, decorada amb plafons de manisetes del Miracle dels Corporals (segle XVIII), rememorat festivament al poble cada 24 de febrer; la casa dels Vives i altres cases de llauradors benestants. L’església parroquial de l’Assumpció, d’estil academicista (segles XIX-XX), custodia una arqueta dels Pròixida (segle XV), una creu processional del segle XVI i una venerada icona de la Santa Faç.

65

Visita a Llutxent i excursió circular ( km; 3 h aprox.)

El nucli antic de Llutxent compta amb dos monuments emblemàtics que cal visitar: l’església parroquial i els seus tresors, i el Castell-Palau, en procés d’avançada restauració. Una vegada fet això, podem baixar per la placeta de l’Ajuntament a la plaça de Lluís Vives i al carrer del Mig, on es conserven algunes façanes interessants. Baixem a la carretera de Pinet, i remuntem en direcció a aquest poble fins arribar a un grup de cases antigues i una creu on comença la pujada a la Costa: una costera empedrada que ens duu davant de l’ermita de la Consolació. Si prosseguim endavant, arribarem al veí monestir del Corpus Christi (a uns 20’ a peu del poble), que mereix una visita detinguda. Per darrere del monestir, una senda baixa a al foia del Xiu, des d’on es pot pujar fàcilment (per una senda, en 10’) al monumental Castell Vell. Aquest tresor de temps de l’Àndalus, que conserva recintes murals, torres, accessos, aljubs, etc. Si baixem del castell per la senda que va a la carretera, la mateixa carretera ens durà de nou, còmodament, a la vila de Llutxent, el lloc d’on hem partit.

66

67

68

69

70

71

72

De la Pobla a Castelló de Rugat (?? km; 1 h 30’ aprox.)

0’ Partint de la Plaça del Crist (església), a la Pobla del Duc, caminem cap a l’est per la placeta de Malta (pl. Poeta Guarner) i passem per davant de l’antic convent dels mínims (sols resta en peu la porta).

9’ Passem pel Parc del Calvari, per on s’ix de la Pobla, pel camí reial de Gandia. Passarem per un depòsit d’aigua potable del 1928.

16’ Bifurcació de camins: el de l’esquerra és la continuació del camí reial d’Ontinyent a Gandia (ruta Jaume I en direcció a Llutxent); el de la dreta, que és el que seguirem ara, és el camí de Castelló de les Gerres o de Rugat (la Senda Morisca), que ens acostarà a la serra de Benicadell.

19’ Ja podem gaudir de les vistes de Castelló i la foia de Salem, racó intramuntà als peus de la penya de Benicadell: la Peña Cadiella del Cantar de Mío Cid, el Penacadell del Llibre dels feits de Jaume I. Caminem entre albercoquers i bresquilleres, fruiters d’estiu o de pinyol.

25’ Un molló ens indica que entrem en terme de Castelló de Rugat, per un camí de terrer.

43’Travessem els guals dels barrancs de Sarrient i de Castelló, que sols porten aigua abundant en temps de pluges.

48’ Podem gaudir de les vistes del Mirador de la Sénia: un paisatge de conreus de secà, tallats de barranc i pinedes.

73

74

75

52’ Tenim a la vista el tossal de l’Ermita de Castelló, un estratègic cim, ocupat per un castellet en temps de Jaume I.

1 h Mirador paisatgístic del paratge conegut popularment com “la Plaça de Bous”.

1 h 3’ Camí de baixada a la font de Xerca. Veurem alguns arbres retallats, a manera de parades de caçar tords.

1 h 11’ Arribem ara al Mirador de l’Ermita.

1 h 19’ Passem per davall de l’autovia del port de l’Olleria a Gandia.

1 h 25’ Entrem al nucli antic de Castelló de Rugat per les escoles. Prosseguim cap amunt pels carrers de la Creu, del Bon Aire (girem a mà dreta), del Trinquet (ara, a l’esquerra).

1 h 30’ Ja ens trobem als peus del que fou el palau ducal dels Borja de Gandia, senyors de Castelló. A poques passes, costera avall, es troba l’Ajuntament, on podem obtenir informació per a la visita del poble.

76

Castelló de Rugat

Castelló de Rugat (2.300 habitants) compta amb un polígon industrial i comerços freqüentats per gent dels pobles veïns. Fou cap de la baronia medieval del Castell de Rugat o de Castelló, presidida pel castell (segles XIV-XVII) dels Bellvís i els Romeu, transformat en palau pels Borja, ducs de Gandia. Les restes d’aquest edifici, d’una mesquita morisca clandestina i d’un aljub pròxim, coronen el carreram islàmic, estés als peus del tossal de l’ermita de Sant Antoni (segle XVIII), on estava el castellet que donà nom al poble. Aquest era conegut també com Castelló de les Gerres, per la seua secular tradició en manufactura ceràmica. Als afores del poble, prop de la bassa, el llavador públic i la Font Major (1881), es pot visitar el forn ceràmic de la Gerreta, del segle XVIII. L’església parroquial de l’Assumpció, el monument més vistós de la localitat, data del segle XVIII i és d’estil barroc.

77

78

79

80

Al castell de Rugat per Rugat i Aielo (?? km; 2 h 30’ aprox.)

0’ Podem eixir de Castelló de Rugat des de la Plaça de la Constitució (església, ajuntament) i visitar carrers propers com els de la Canyeta, el Xorret o Sant Vicent, abans de girar des d’aquest últim, a mà esquerra, i enfilar-nos cap avall pel llarg carrer de la Font, que connecta amb la carretera de Gandia.

12’ Ens trobem, a la vora esquerra de la carretera, amb la font, el llavador públic i la bassa de reg de l’Horta de Castelló. Si travessem la carretera, a escasses passes, trobarem el forn restaurat de la Gerreta, visitable per dins (informeu-vos a l’ajuntament). Tornarem de nou a la font per a continuar el camí.

80

81

17’ Hem de seguir el camí de Llutxent, enfront del nucli antic, que comença a la nau de la cooperativa Castelduc. Passarem per la granja Virgen de Fátima, on estava el que fou molí del despoblat morisc del Rafalet. Entre nosaltres i el poble de Castelló, s’estén el poc que queda de l’horta morisca.

82

83

33’ Quan ens trobem enfront un túnel, hem de girar pel camí de mà dreta cap amunt, entre bancals de fruiters. Ens dirigim a Rugat per la Serreta.

35’ Prompte tindrem a la vista, mirant cap al sud, la muntanya d’Algebassó, que els romans denominaren Mons Rugatus (‘el tossal arrugat’), cosa que explica els noms de Rugat o del castell de Rugat (Aielo), ja que tota la zona era “terme de Rugat”.

55’ Superada la Serreta pel lloc segurament elegit per al-Àzraq per a plantejar la seua mortal –però fracassada– emboscada del 1257 a Jaume I, ja tenim a al vista la foia de Rugat, amb el poble d’aquest nom en primer terme, i el castell de Rugat al vessant de la serra. A Rugat es baixa pel camí de la dreta.

59’ Travessem la carretera per la parada d’autobussos, i baixem cap al nucli de Rugat. Podem dedicar 10’ a passejar per davant del Palau, visitar el racó del llavador i l’església, i eixir pels carrers de Sant Bernat i Santa Rita (ajuntament) en direcció a Aielo de Rugat.

1 h 15’ Passarem pel costat d’un antic riurau: espai associat a l’assecat al sol del raïm per a fer pansa. També per uns garrofers i pel poliesportiu, on agafarem el camí de la dreta, cap al fons del barranc.

1 h 22’ Gual o pas del barranc de les Fonts de Rugat. Segueix un pla molt amé de bancals de secà.

1 h 30’ Fàbrica de rajoles d’Alonso, als peus d’Aielo. Tornem a travessar el barranc en direcció al poble.

84

85

 

1 h 38’ Comencem un passeig per Aielo (la Plaça, el Ravalet), i busquem la font que hi ha vora l’ajuntament, i el llavador públic, per a pujar pel camí del cementeri cap al Molí del peu de la serra.

1 h 52’ El molí, el llavador i l’antiga bassa (reblida de formigó) de l’horta d’Aielo són el punt de partida d’una senda de fàcil recorregut que ens durà, per un paratge muntanyenc, fins al castell de Rugat.

2 h Font de la Pasta: naixement d’aigua (sempre que hi haja pluja), que alimentava l’horta d’Aielo. Hem de seguir el sender SLV-43, que comença a mà esquerra, enfront d’un xalet, després de creuar el barranquet.

2 h 6’ Després de passar un barranquet, mirem arrere i observem els Quatre Corrals: un gran corral morisc, relacionable amb el castell de Rugat.

86

87

2 h 10’ Cruïlla amb el camí que duu (a mà dreta) cap a les Penyes Llúcies: dites així perquè estan lluentes quan plou i hi regalima l’aigua. Nosaltres continuarem senda amunt per l’esquerra.

2 h 19’ Racó de la font del Castell, d’on es proveïren d’aigua els obrers que construïren la fortalesa i la guarnició, que regava ací unes hortetes (a manera de jardí) a partir d’uns bassons.

2 h 25’ Arribem a la caseta del Magre, refugi muntanyenc de pastors, des d’on es contempla una bella postal del castell.

89

2 h 30’ Castell de Rugat (la tornada cap avall al poble d’Aielo ens pot costar, per la mateixa senda per on pujàvem, uns 40’).

 

Rugat

Rugat (180 habitants), alqueria esmentada ja en el segle XI per l’autor d’El collar de la coloma, conserva encara l’entorn agradable d’horta que els musulmans crearen aprofitant l’aigua de les Fonts. Ja en el segle XX, als conreus tradicionals s’afegí la pansa, que explica els riuraus (porxades d’arcs) que trobem pels voltants del poble, on s’alçaven els canyissos d’estendre el raïm al sol. Els monjos de la Valldigna, que posseïren el poble del segle XIV al XIX, tenien un palau que encara es conserva (segle XVI). L’església, adequada dins els murs d’una mesquita –en el racó de darrere, s’observa encara la séquia d’ablucions–, és un joier d’art barroc i neoclàssic, presidit pel retaule renaixentista de la Mare de Déu de Gràcia, obra de Nicolau Borràs, deixeble de Joan de Joanes. Vegeu també l’íntim llavador del poble i el Molí del peu de la serra (segle XVIII). Disposa també d’un càmping.

90

91

93

Aielo de Rugat

Aielo de Rugat (180 habitants), edificat pels musulmans al costat d’una fèrtil horta, combinava la producció agrícola (en el segle XIX se’l coneixia com “Aielo de les Peres”) amb les activitats de muntanya: pastura de bestiar, llenya, etc. En els secans del segle passat proliferaren els riuraus (porxades amb arcs) on s’estenia el raïm al sol per a fer pansa. Després vingué la indústria de rajoles dels Alonso. Enfront del poble, s’eleven el Tossal Redó i el de la Barca, i, enmig, la mola del Castell de Rugat, del segle XI, reformat en el XIII i semidestruït en el XIV. Una senda bonica, partint del Molí fariner i la font de la Pasta, permet descobrir les meravelles de la serra d’Aielo: els Quatre Corrals, les Penyes Llúcies, la font de Ferri… Al nucli urbà, destaquen l’íntim Ravalet morisc i l’església de l’Assumpció, del segle XVIII, amb un senzill interior barroc i un elegant campanar.

94

95

96

97

CASES RURALS

Bocairent
Mas L’Altet Mariola 650 578 565
La Calçada 666 822 318
Sant Vicent 609 609 291
Veles e Vents 676 505 426
Masía L’Alboret 610 741 299
Masía El Parral 620 056 487
Baretta I, II, III 962 132 269
Cases de l’Àgora 663 081 221
Mon Mossén 663 547 430
El Cànter 610 857 136
La llar de Laura 678 575 490
Casa Gimeno 626 304 142
El Mirador 653 786 873
Bekirén 665 544 588
Casa rural +Qi 673 795 036
Ontinyent
La Casa de la Vila 658 131 985
Santa Elena 637 202 593
Casa Rural Morera 962 380 162
Holiday in Valencia 667 570 200
Ap. Turístico 678 575 488
Finca San Agustín 620 056 487
Albaida
El Pansat Casa Rural 679 530 459
La Casona de Albaida 638 450 598
El Raconet Rural 625 960 040
Bufali
Forn del Moro 627 650 294
Els Noguers 692 670 560
Llutxent
El Mas de Xetà 673 795 036

 

HOTELS

Bocairent
Hotel L’Estació 962 350 000
San Isidro 652 677 879
Hotel L’Àgora 962 355 039
Hotel Ferrero 962 355 175
Ontinyent
Hotel Kazar 962 382 443
Castelló de Rugat
Pensió Benicadell 609 486 412

 

HOSTALS i PENSIONS

Ontinyent
Casa Robert Nou Tibot 625 619 423
Hostal Monterrey 962 381 293
Albaida
Fonda El Comercio 962 901 415
Pensión Tarifa 625 079 474

 

ALBERGS

Bocairent
La Yuca 663 578 535
Ontinyent
El Perú 665 929 160
Albaida
Don Bosco 619 839 947

 

CÀMPINGS

Bocairent
Mariola 962 135 160
Rugat
Natura 962 814 166

 

Bocairent
Bar-Rt. Casa Xam 625 540 602
Cafeteria Doménech 962 350 389
Cafeteria El Terrat 679 862 492
Cafeteria La Gelà 962 905 090
Cafeteria La Jijonenca 620 771 227
Cafeteria L’Esglai 699 877 221
Cafeteria Pàdel Indoor 635 603 855
Cerveseria L’Aljub 686 466 932
El Ravalet Bar 962 905 262
El Rostidor 962 905 328
Rest. La Parada de l’Estació 962 350 000
San Isidro Hotel Rural 966 567 671
Tasca Rabet de Gat 653 357 068
Bar Crespo 962 350 711
Bar Sifó 962 350 294
Bar Solbes 962 350 108
Caf. Hotel L’Àgora 616 485 078
Cafeteria Les Coves 962 905 091
Centre d’Interpr. Turística 661 359 688
Càmping Mariola 962 135 161
Casa Ximo 962 350 208
El Cancell 619 709 270
La Rotonda 962 905 215
Ontinyent
Aires de Sevilla 663 285 174
Albert’s Cafeteria 961 910 844
Alma Café 615 468 696
Avenida 962 910 844
Barranquet 625 477 750
Blanc i Negre Café 661 917 871
Blue Café 961 911 032
Bocanegra 679 459 993
Bokati 962 913 085
Café del Mestre 661 291 868
Café Palau 666 564 818
Cafeteria 91 962 911 515
Cafeteria Centro 650 687 796
Chuymar 962 380 017
Círculo Industrial Agrícola 962 380 796
Colón 655 699 110
Coret de Sucre 617 233 347
Còrner Bar 608 640 611
El Cafenet 962 386 157
El Cambrer Fidel 652 012 415
El Camí Vell de Biar 961 194 468
El Conde 699 223 030
El Robledillo 680 273 424
El Taconet 961 194 044
Els Nanos 663 699 120
Els Tonells Cerveseria 961 910 307
Estic Así Nou Burguer 962 384 771
Fontinyent 962 385 757
Forn Carlos Estellés 962 382 767
Gomis Cafeteria 626 293 568
Habana Café 678 502 569
Harmony Café 669 200 111
Hijo de Teodoro Mora 962 910 430
Huerta 962 910 733
Jauja 962 380 010
La Canya Cerveseria 677 478 128
La Fragua 635 478 128
La Penya 962 387 305
La Quimera 628 246 495
La Tardor 962 910 814
La Taska 962 387 614
La Tisana 962 381 080
L’Alba 962 386 941
L’Alqueria 633 500 398
L’Arjama 680 303 036
Llámame Lola 961 911 991
Los Chicos 962 383 431
Luna Café 661 683 452
Márago Café y Té 657 410 273
Mayans 671 683 452
Més Que Oci El Lloc 962 382 115
Més Que Tapes 961 940 450
Miranda 619 916 376
Moonlight 686 499 870
Nou Art Café 961 910 605
Nou Orba 962 911 621
Nou Ramonet 961 910 255
Nou Tauro 962 381 847
Nou Tibot 962 383 518
Nova Àgora 962 389 377
Ocean’s Cafe 639 478 865
Paco 962 384 762
Pan Comido Entrepans 607 557 646
Penalti 962 381 331
Pepan’s Bar 654 027 273
Poliesportiu Municipal 629 319 119
Quica Gastrobar 672 263 306
Ràpit 607 557 646
Río Mundo 962 381 974
Roma Cafetería 962 914 145
San Remo 962 913 522
Slitti 962 386 157
Sombrero 962 383 507
Stop Sportiu 962 910 043
Stop Dos Bocateria 962 915 111
Sucre 687 786 885
Susú 961 912 281
Tambor 651 490 517
Teixo 616 757 030
Torró 654 080 007
Vaquero 962 383 567
Vicent 962 910 171
Abbas G Donner Kebab 631 361 349
Burguer Garden 962 914 000
Coty Pizza 962 385 162
Due Cocina Itliana 649 217 170
El Encuentro Asador Argent. 687 321 014
Hot & Krispy Fast Food 961 194 912
Pipper Pizza 962 911 899
Pizzeria La Toscana 962 383 180
Pizzeria Spiaggia 962 380 180
Rte. Chino China Town 962 912 535
Rte. Chino La Estrella 962 912 165
Rte. Chino Gran Muralla 962 388 750
Sevin Doner Kebap 961 065 501
Telepizza 962 911 179
Wok Asiático 961 194 107
El Comodí 962 384 186
El Lloc Nou 962 382 364
El Panxudet 962 388 364
Hui No Cuine 960 115 064
Malvarrosa 961 065 045
Nou Asador 961 910 571
Ortiz Pizzas y Pollos 960 114 154
Pollos El Molino 962 387 031
Candy Chic 962 380 904
Doménech 962 380 029
Soler-La Jijonenca 962 384 852
Vicedo 962 381 897
Adrián 962 380 190
Aitana 677 663 205
Atenea Café 962 383 778
Autograma 619 383 728
Camarena 962 384 240
Casa Inés 962 381 320
Casa Seguí 962 911 779
Cases de Borràs 690 930 784
Don Picaeta 2 962 914 324
Don Picaeta-El Comodí 670 557 625
El Cantó 962 385 137
El Llombo 961 911 190
El Mesón del Rey 962 382 685
El Nou Almaig 962 190 868
El Nou Tendur 962 388 809
El Salvador 962 380 008
El Taulell 617 837 630
El Tinell de Calabuig 962 915 048
El Típic 961 912 424
Festers 962 380 047
Ikema 962 383 877
Kazar 962 382 443
La Alhambra 962 387 414
La Clariana 963 152 210
La Colla de Pere 675 639 632
La Cuina-sens 678 422 241
La Gamba Taberna 961 910 448
L’Alforí 962 384 912
Mª Vicenta Gimeno 962 384 912
Molí del Pas 627 213 829
Monterrey 962 386 298
Nou Almaig 962 910 868
Nou Racó del Tirador 962 911 686
Nou Rocola 962 381 171
Paixixi Restaurant 961 910 857
Pata Negra 670 866 327
Picasso 962 912 586
Sant Vicent 656 781 162
Sents 678 422 241
Vinoteca Malvasia 962 381 963
Zoco 690 851 667
Albaida
Bar De Willy 690 343 457
Bar El Mercat Municipal 962 900 899
Bar La Bellota 962 901 375
Bar El Palau 617 242 361
Bocateria Panata 962 390 346
Bolera Bowling Albaida 616 246 165
Cafeteria El Celler 608 107 912
Cafeteria Gloria 962 390 322
Cafeteria Zulay 627 535 421
Casa Roberto 670 563 672
Círc. Cult. José Segrelles 962 390 061
El Gamell 659 763 635
El Jardín 962 900 028
Elvis 962 391 181
La Vall 962 390 501
L’Aranya 962 390 327
Llar dels Jubilats 962 900 982
Noise Café 660 380 891
Suiza 646 686 306
Tarifa 647 450 192
Taska Moros Nous 647 450 192
Casablanca 605 258 414
El Calero 962 901 156
El Pansat 619 305 338
La Estrella Feliz 646 270 960
La Pedrera 962 900 301
L’Apetitosa 659 619 357
Los Arcos 962 900 571
Retorn 962 390 117
Bufali
Bar Casa Cultura 666 929 299
Forn del Moro 650 578 565
Montaverner
El Celler 658 886 311
La Cava 648 710 850
La Gamba 670 477 840
La Sénia (benzinera) 692 050 293
Tasqueta 622 779 538
Bon Taverner 626 865 529
El Tossal 635 516 429
La Pobla del Duc
Bar Jubilats 652 137 788
Bar Vicent 686 647 053
Elevens 675 261 225
Goleta 962 927 867
Gomar 962 927 876
La Tapeta 685 968 175
Mirador 962 927 219
Pista Monterrey 962 250 382
Que Menjem 615 512 944
Ca Ximo 615 383 799
El Campillo 962 250 528
El Mulato 962 250 318
La Relíquia 960 918 400
Llutxent
Pizzeria Fabra 605 097 944
Rest. El Mas de Xetà 673 795 036
Àstrum 620 785 933
Bar Jubilats 628 650 476
Bar La Font 962 294 038
Bar Nou 679 070 690
Bar Rte. Paloma 962 921 830
El Mosset 665 139 119
Maravilla 962 294 235
Rte. L’Alter 651 015 812
Sol 644 410 938
Castelló de Rugat
Pizzeria 676 979 797
Centre Social 962 814 230
La Tasca 962 813 241
Tic-tac 607 944 686
Ameva 676 979 797
Avenida 962 813 152
Benicadell 962 813 074
Cafeteria Federo’s 670 248 516
Génesis 962 813 096
L’Almud 616 395 494
L’Irlandés 962 813 221
Rugat
Càmping Oasis Park 962 814 166
Menjars Clareta 962 814 194
Aielo de Rugat
Centre Social 962 897 212

RUTA JAUME I GENERAL

 

Valencià: https://youtu.be/kc2Q0ZturDU

Castellà: https://youtu.be/PA0D9h946OM

Anglés: https://youtu.be/E_nX91iTkXI

 

RUTA JAUME I-1ª ETAPA BOCAIRENT ONTINYENT

 

Valencià: https://youtu.be/et-HkE5ArFA

Castellà: https://youtu.be/YKWBrc0mQYU

Anglés: https://youtu.be/dYlTkqYzb6Y

 

RUTA JAUME I-2ª ETAPA ONTINYENT ALBAIDA

 

Valencià: https://youtu.be/bq6K398At68

Castellà: https://youtu.be/-Rd0P-kX8hI

Anglés: https://youtu.be/MiuRjPGVBp8

 

RUTA JAUME I-3ª ETAPA  ALBAIDA-MONTAVERNER

 

Valencià: https://youtu.be/X6Z0brt-VRA

Castellà: https://youtu.be/8Mh6jp2ERJk

Anglés: https://youtu.be/Dfv9qzEFJaA

 

RUTA JAUME I-4ª ETAPA  MONTAVERNER-POBLA DUC

 

Valencià: https://youtu.be/W8Zu6Sb9Q0I

Castellà: https://youtu.be/-T2e-IGcCyQ

Anglés: https://youtu.be/Q3P_IJjj_08

RUTA JAUME I-5ª ETAPA LA POBLA DUC-LLUTXENT

 

Valencià: https://youtu.be/XuAbP216xso

Castellà: https://youtu.be/FC4c1uiWTcI

Anglés: https://youtu.be/24zGrokCAMw

 

RUTA JAUME I-6ª ETAPA SENDA MORISCA

 

Valencià: https://youtu.be/OPQnvfvWvQE

Castellà: https://youtu.be/bFN2cpAJyPk

Anglés: https://youtu.be/MP48ZQ04aw0