Es tracta d’un castell del segle XII, ocupa el cim o mola del tossal abancalat de la Barcella. Els àrabs l’anomenaren Al-Maraién, és a dir, hisn al-Marïyäyn, “Castell de les Dues Fogueres”, “dels Dos Senyals de Foc”. Es tracta d’una fortalesa islàmica menuda, d’un lloc ocasional de talaia de vigilància i lloc de senyals en els segles XI-XIII. És molt probable que s’edificara quan el Cid Campeador dominava la serra de Benicadell: la Peña Cadiella del ‘Cantar de Mío Cid’. En la Prehistòria, el solar estigué ocupat per un poblat de l'era del bronze, a 755 m d’altitud. Ja en el segle XII, i posteriorment, els musulmans obraren un recinte de planta poligonal, d’uns 65 metres de perímetre, reforçat per cinc bastions quadrangulars, que deixen un espai interior de 400 metres quadrats. La tècnica emprada és la täbiya: tapions d’encaixonat d’argamassa i pedra. Els murs fan una grossària d’1,20 m i els bastions són de planta rectangular, d’uns 4,5 m x 4 m.