Covalta - Albaida

Situació. Es troba situat entre la província d'Alacant i València, en la que separa la vall d'Albaida de la valleta d'Agres. Ocupa la porció mes alta sobre una.meseta de 320m de llarg per uns 100 m d'ample, a 880 m d'altitud en la Serra d'Agullent, al N de la Serra de Mariola. Inaccessible pel N i el O, i d'accés difícil pel S'i el E. Carretera de Mur a Bocairent. Entre Mur i Agres, a la dreta se situa la muntanya de la Covalta Visita. La planta del poblat que han posat de manifest les excavacions se situa en la part septentrional. El poblat tindria dos entrades una a l'est i una altra a l'oest. No s'advertix un pla urbanitzat i les habitacions es disposen sense orde aparent. En la porta de ponent es van excavar restes d'un mur de 1,75 m d'ample i 7 de llarg que limitava l'accés entre els atalusses rocosos. La porta de llevant s'obria en l'extrem nord de la muralla, amb 3 metres de grossària. Es van excavar restes d'habitació, amb només la fonamentació dels murs, amb un total de 83 departaments de planta rectangular, amb formats d'entre una mica més d'1 i 20 m2. Els murs de pedres es completarien amb tova, que s'ha perdut, i es cobririen entramats de canyes i fang. En la seva cara interna dels murs estarien arrebossats amb calç. Les cases estaven separades per carrerons estrets de vegades de mig metre. S'han identificat alguns aljubs per a la recollida d'aigua, encara que menys desenvolupats que en el poblat de Meca. Aquest poblat de la Contestània estaria relacionat amb altres jaciments ibèrics de la zona com el Puig i la Serreta, d'Alcoi, El Cabezo de Mariola a Alfafara o la Lloma de Galbis a Bocairent. La necròpolis no ha estat localitzada. Història dels descobriments. L'excavació del jaciment es va realitzar entre 1906 i 1919, i va ser dirigida per Isidro Ballester Tormo. El terreny va ser marjat en època medieval i moderna per cultiu el que va motivar la destrucció del poblat ibèric, de manera que únicament es van excavar fons d'habitacions.