Edificada a l'interior del Clos de la Vila, antic recinte emmurallat, s'alça sobre un petit turó dominant la vista del casc antic.
Rendeix culte a la patrona d'Albaida: Mare de Déu del Remei. Aquest monumental edifici, de principis del segle XVII, està construït sobre els murs de l'antiga església romànica del segle XIII. El seu interior és digne de ser visitat, ja que conté obres de l'escultor neorealista Galarza, el retaule de l'altar major i el llit imperial de la Mare de Déu d'Agost de Pere Foix
(S.XVII) i diverses obres de l'il·lustrador José Segrelles que decoren les llunetes, l'altar major i la capella del Baptisme.
L'arc del segle XVIII, que dóna accés a l'església, conserva part de la decoració barroca d'un antic calvari de cambra i la imatge de la Mare de Déu del Remei.
Es tracta d'un temple de reconquesta, de planta central amb capelles entre contraforts i d'una única nau a la qual s'adossa en 1709 una capella lateral d'estil neoclàssic dedicada a la patrona d'Albaida, la verge del Remei. Disposa d'una capçalera poligonal de tres costats que es troba coberta per una volta de creueria amb nervatura i tercelets.
A l'interior trobem grans pilastres d'ordre compost coronades per un fris continu. La nau està presidida per l'altar major que respon a la concepció artística del renaixement tardà, pròxim al plateresc. Està compost per tres cossos amb un total de 8 columnes i igual nombre de pilastres.
De l'exterior del temple destaquen les seues dues portes d'accés. La porta principal està composta d'un arc de mig punt flanquejat per un parell de columnes de fust estriat i capitell dòric desproveïdes d'ornamentació. La part superior està presidida per una fornícula enquadrada per columnes jòniques i frontó partit. L'ornamentació del fris segueix el model clàssic romà, molt emprat en el renaixement italià.
La porta lateral és més senzilla. Es tracta d'un arc de mig punt emmarcada per pilastres de fust llis. El fris conté rosetes i tríglifs i al centre presideix l'escut dels Milà i Aragó, marquesos d'Albaida. Rematant l'arc trobem un frontó partit amb dues boles herrerianes als costats i a la part central una fornícula emmarcada per pilastres jòniques rematat per un frontó triangular.