Aielo de Malferit

Dades

Altitud (m): 282

Habitants: 4705

Superfície (km²): 27

Codi postal: 46812

Gentilici: aieloner, aielonera

Mapa Web

AIELO DE MALFERIT  Bressol de Nino Bravo

Amb més de 4.600 habitants, Aielo de Malferit és conegut mundialment per dos motius: el primer, per ser el lloc de naixement d’una de les veus més importants de la història de la música hispana, Nino Bravo. I el segon, perquè en la seua Fàbrica de Licors, segons conta la llegenda, es va inventar la fórmula de la mundialment famosa Coca-cola. Dues raons més que suficients perquè t’aproximes a aquesta localitat de la Vall d’Albaida i la conegues. Però a més de conéixer la figura de Nino Bravo i l’origen de la Coca-cola, et convidem també a fer una parada a Aielo de Malferit i deixar-te portar per l’imponent Palau de Malferit. T’hem donat tres bons motius per visitar Aielo si encara no ho has fet, però de ben segur tu en descobriràs més. HISTÒRIA Amb la Reconquesta aragonesa trobem el primer document escrit sobre Aielo: el Llibre del Repartiment de València. En ell podem veure com el rei Jaume I concedeix, l’any 1248, a P. A. Vacher i a R. Gallach les terres de les alqueries de Cayren, Pursonex, Ayello, Zihueva i Hafif quedant sotmeses a vassallatge. En 1445 els senyors de Malferit prenen possessió sota el privilegi concedit per Alfons V el Magnànim. Així els Malferit prenen per a ells i els seus successors la jurisdicció civil i criminal d’Aielo. En aquesta època ja destacava Aielo i les altres alqueries van perdre importància; la concentració de la població es produeix en la part meridional del terme, a causa segurament a la major disponibilitat de recursos hídrics a l’estar a prop del riu Clariano. La població era morisca i en 1563, en compliment de la Pragmàtica de Felip II s’ordena un desarmament general dels habitants duent-se a terme un registre de totes les cases del lloc. En 1609, es va dictar l’Ordre General d’expulsió dels moriscos, amb el que el poble va quedar deshabitat. En 1611, Lucas de Malferit dicta la Carta Pobla, que inclou condicions molt dures, restablint-se la relació soci-feudal del camperol amb el senyor. Els plets contra el Marquès de Malferit per part dels veïns van ser nombrosos i llargs, sobretot els de 1792 i 1800 enfront de Salvador Roca Pertusa que pràcticament van resultar infructuosos en gran part dels seus objectius. Amb el decret d’abolició dels senyorius (1811) es deixen de pagar rendes als senyors i s’eliminen regalies; però aquesta situació va acabar amb l’arribada de Ferran VII al poder. En 1837, la nova Constitució liberal recull drets abolicionistes, i es produeixen sentències entre l’Ajuntament i el senyor fins a arribar a 1858, any en el qual es declara al poble d’Aielo de Malferit i el seu terme restituïts al reialenc.

1 / 5