Alfarrasí

Dades
Altitud (m): 197
Habitants: 1
Superfície (km2): 6
Codi postal: 46893
Gentilici: alfarrasiner, alfarrasinera

ALFARRASÍ L’angelet de la corda

Alfarrasí és un municipi amb prop de 1.300 habitants que ofereix a la comarca de la Vall d’Albaida moltes singularitats. La localitat alberga una de les indústries més potents del plàstic de la zona, amb unes empreses que de molts anys arrere, porten la seua producció per tot arreu i, indirectament, el nom del seu poble. Amb un torero local en la seua llista de personatges famosos, Isidoro Martí Flores, Alfarrasí compta amb dues bandes de música i dues nodrides escoles musicals; amb un segell turístic anomenat els Quatre Pobles del Riu i amb un Angelet de la Corda que busca ser d’Interés Turístic Local. Aquests són sols tres motius pels quals mereix la pena que visites Alfarrasí, si encara no ho has fet.

HISTÒRIA

Alfarrasí, és un municipi d’origen àrab, la paraula etimològicament (rep el nom de la paraula al?arrá?) significa calcular alçadament el valor o quantitat d’una collita (en castellà alfarrassar, en valencià alfarrassar) . Amb l’expulsió dels moriscos va romandre practicament despoblat fins al 1625, quan va ser repoblada per 24 famílies, que es van establir en la plaça major. Durant la dominació musulmana, Alfarrasí estava format per una alqueria i el Rahal Alcayd, finca particular del caid de la medina de Xàtiva. L’origen d’Alfarrasí està registrat l’any 1239, anys abans de la conquista del rei Jaume I, que està datada en 1244. Des de 1244 a 1707 va pertànyer a la Governació de Xàtiva i depenia eclesiàsticament, fins a 1542 de Benigànim. El seu primer senyor territorial va ser D. Llorenç Rocafull. Segons el llibre del repartiment, els primers pobladors van ser D. Guerrer, Gil d’Alarcón, Juan d’Agreda i Martín del Rei. A mitjan S. XVIII, el senyoriu d’Alfarrasí va ser venut, forçosament en pública subhasta, a la casa de Font Clara per a pagar als creditors del senyor. El verdader senyoriu temporal va ser concedit als Comtes de Faura. Els agermanats van visitar Alfarrasí, emportant-se grans quantitats de blat, ordi, oli i guanyat a fi de mantindre’s en el Castillo de Xàtiva. Els textos antics destaquen la ubicació estratègica militar del poble, de fet, en 1813, durant la Guerra de la Independència, la Plaça Major va servir com a plaça d’armes per als soldats francesos. A més, les tropes es van instal·lar en un paratge pròxim, que va assumir el nom de “la batería”, ja que va servir com a unitat de tir de l’artilleria. De 1822 a 1833, amb la nova distribució territorial de les Corts de Cadis, va passar a formar part de la Província de Xàtiva. En 1900 va augmentar la població fins als 886 habitants, gràcies a la prosperitat vitivinícola. El pas de la carretera N340, construïda entre 1860 i 1862 va atraure la construcció de noves cases. A pesar d’això, el nombre d’habitants va tornar a disminuir fins als 675 habitants, per culpa de la crisi de la fil·loxera de 1910. Superada la crisi, i gràcies a la immigració manxega, andalusa i de la vall d’Ayora, (que venien buscant la indústria) , va tornar a augmentar la població fins a estabilitzar-se prop dels 1200 habitans.”

1 / 5