Atzeneta d'Albaida

Dades

Altitud (m): 400

Habitants: 1153

Superfície (km²): 6

Codi postal: 46869

Gentilici: atzenetí, atzenetina

Mapa Web

ATZENETA D’ALBAIDA Un museu a cel obert

Arrimada a l’Ombria de la serra del Benicadell, Atzeneta d’Albaida deu el seu nom a la tribu berber dels zenatas, az-Zanata. Coneguda entre els pobles de la comarca com ‘El Mirador de la Vall’ a Atzeneta s’uneixen dos elements paisatgístics de gran bellesa i singularitat: la serra calcària i el poble mateix amb les seues gents. Estreta i llarga, Atzeneta d’Albaida destaca per la seua artesania de l’espart, la seua festa de Sant Antoni i el patrimoni que l’aigua ha anat deixant. Aquestes són sols tres raons perquè visites Atzeneta, si és que encara no ho has fet.

HISTÒRIA

Encara que en el terme municipal s’han trobat jaciments de l’Edat del Bronze, ibèrics i romans l’orige de l’actual núcleu de població és una alquería d’orige àrap documentada en el Llibre del Repartiment de Valéncia on figura com: “Azenet” paraula bereber que correspon en el nom d’una tribu de la zona de la Cabília en Argèlia coneguda com “Zenete” o “Senhaja” sent la primera volta que apareix és de supondre que este va ser el seu nom en els últims temps del domini @almohade. Dependria en atres alquerías de la zona el caixer alt del riu Albaida (algunes ya desaparegudes que han donat nom a algunes partides del terme municipal com “Betilla”) del “hisn” o districte d’Albaida que en eixa época estava situat en lo que hui es coneix com a Castell Vell d’Albaida en les portes del port que conduïx fins a la zona d’Alcoy en lloc de l’actual núcleu urbà d’Albaida que és fundació cristiana. Va ser conquistada per les tropes de Jaime I com el restant de la zona per rendir-se el “alcaid” a canvi de mantindre les rendes d’uns molins d’época àrap que encara es conserven situats en la Séquia del Port entre Adzaneta i el Castell Vell d’Albaida tal i com figura en el Llibre del Repartiment. Estes terres varen passar a la propietat de Jaume de Milà, primer comte d’Albaida, en 1477. Des de llavors va pertànyer al marquesat d’Albaida, com va ser denominat des de 1604, fins que en 1787 va ser declarada baronia independent. Entre 1707 i 1787 va dependre del Corregidor de Xàtiva. Durant 1812 i 1813 va ser el punt més alvançat al que varen aplegar les tropes franceses en direcció cap a Alacant. Per eixe motiu els francesos varen mantindre un important destacament militar per a controlar la zona del Port d’Albaida i les seues montanyes #a on actuaven guerrilles. En abril de 1812 es varen enfrontar en combat contra civils armats de les rodalies causant les tropes imperials prop de 150 morts als guerrillers atacants. Este enfrontament és conegut com la “Batalla del Raboser” pel nom d’una partida en el terme de Bèlgida #a on es varen replegar els guerrillers i #a on varen ser vençuts pels francesos. Una de les filades cristianes de les Festes de Moros i Cristians d’Adzaneta commemora la batalla sent coneguda com Rabosers en rememoració d’aquell fet. El centenari d’esta batalla ha segut commemorat en diversos actes.

1 / 4