Bèlgida

Dades

Altitud (m): 268

Habitants: 694

Superfície (km²): 17

Codi postal: 46868

Gentilici: belgidà, Bèlgidana

Mapa Web

BÈLGIDA El mirador de la Vall

Enric Valor recordava amb molta estima els seus dies en Bèlgida, quan anava de visita a casa d’uns familiars. En la maduresa, va dedicar la rondalla ‘El ferrer de Bèlgida’ a eixe poble valldalbaidí on jugava i gaudia de menut. Alguna cosa té Bèlgida que enamora a aquells que passen per aquest municipi de no més de 695 habitants. Nosaltres hem volgut destacar tres motius que et portaran a visitar aquest bell municipi creuat del sud al nord pel riu la Mata: la seua producció pionera d’agricultura ecològica, la poesia de l’escriptor Antoni Espí i els populars i divertits Carnestoltes. Aquestes són sols tres raons per visitar Bèlgida, si és que encara no ho has fet.

HISTÒRIA

La vila està situada en la part plana del terme, al costat de la carretera Albaida-Gandia, i s'emplaça en el vessant septentrional de la serra de Benicadell, on la superfície del terme és plana en el sector nord i muntanyenca en el tascó que forma pels vessants de Benicadell, aconseguint la cresta de la serra, formant límit amb la província d'Alacant. Les altures principals són: Alt de la Font Freda (754 m), Alt Cremat (894 m) i Alt Redó (994 m). Creua el terme de sud a nord el riu de la Mata, al qual aflueixen els barrancs de Bèlgida o del Baig moldre i el de Redaguanya, tributant les seues aigües al riu Micena. Dins del terme estan les fonts del Grapat, Baix i Freda. En el seu terme s’han trobat abundants jaciments prehistòrics (eneolítics) que han proporcionat troballes de les cultura ibèrica i romana. El seu origen resulta, encara, de dubtosa determinació, si bé pareix probable que la seua fundació fora ibèrica. En 1250, el rei Jaume I la va incorporar a l’espai dominat pels cristians, permetent la pervivència dels àrabs que l’habitaven. Des del segle XIV va formar part de la baronia, que amb el mateix nom va pertànyer a la casa nobiliària dels Bellvís, sobre la qual van exercir la jurisdicció civil i criminal, així com el domini territorial que va ser notablement augmentat després de l’expulsió, en 1609, de la població morisca. El seu lloc va ser ocupat pels 65 nous pobladors cristians que van acceptar la carta de poblament de 1611.

1 / 7