Bufali

Dades

Altitud (m): 239

Habitants: 175

Superfície (km²): 3

Codi postal: 46891

Gentilici: bufalità, bufalitana

Mapa

Web

BUFALI El jardí dels musulmans

177 són els habitants que viuen a Bufali però ser pocs els ajuda a fer festa sempre que l'ocasió ho planteja i donar-se suport quan es necessita. Els bufalitans són amables i viuen molt units. Gràcies a això han recuperat tradicions com ara el Carnestoltes, portat endavant per una colla d'amics del poble. La germandat és una de les principals característiques d'aquells que viuen a Bufali, un poble de tradició agricola però que avui s'ha diversificat. La Ruta dels Masos, la història de la Unió Musical i la festa de la Pericana són tres motius pels que cal que visites Bufali se encara no ho has fet.

HISTÒRIA

Les notícies més antigues de BUFALI daten de l’època de la dominació àrab, al ser conquistat el Regne pel Rei Jaume I d’Aragó. Que va ser una alqueria àrab ho prova el propi nom de BUFALI que, segons Sanchís Sivera (“Nomenclátor geográfico-estadistico dels pobles de la Diòcesi de Valencia”, València 1922) , ho denomina Bohali. Però els primers testimonis escrits els trobem en el “Llibre del repartiment” del Rei Jaume I on es registra el lloc de BUFALI de distintes maneres: Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich. El primer senyor de BUFALI es remunta al segle XVIII en el que Felip III crega el Marquesat d’Albaida.

BUFALI va pertànyer, perquè, al Marquesat d’Albaida, dedicant-se a l’agricultura, pagant el seu feu i sent poble devotíssim com ho prova el fet de que en temps del Patriarca Sant Joan de Ribera, era la seua església un annex de Montaverner des de 1535, constituint rectorat de moriscos amb el caseriu de Calça; però a causa d’estar molt lluny i haver de passar el riu Albaida, que moltes vegades era impossible travessar, es va desmembrar i va erigir en parròquia independent en 1574, amb l’advocació de la Mare de Déu del Loreto, l’església del qual, que estava derruïda, es va reedificar llavors el mateix que l’abadia.