Castelló de Rugat

Dades

Altitud (m): 320

Habitants: 2297

Superfície (km²): 19

Codi postal: 46841

Gentilici: castellonenc, castellonenca

Mapa

Web

CASTELLÓ DE RUGAT L’herència del fang

Enmig d’una Vall blanca, on predomina la claredat, un poble posa la nota de color a la comarca. Castelló de Rugat i la seua terra roja i argilosa, ha fet d’aquesta condició un mode de vida. Així, Castelló va fer de la gerreria primer, i de la indústria de la rajola després, la seua principal font d’ingressos. La producció de gerres va ser tan important per a aquest poble de la Vall d’Albaida que fins i tot li va canviar el nom per passar a anomenar-se Castelló de les Gerres. Ara, molts anys després, aquest color passional que impregna les terres dels castellonencs és un dels motius pervisitar aquest poble valldalbaidí. Però, junt amb l’herència del fang, també destaquen a Castelló de Rugat l’ermita de Sant Antoni i la seua festa, i el carrer Canyeta. Tres raons per les quals no deus deixar de visitar aquesta població, si encara no ho has fet.

HISTÒRIA

Els primers testimonis d’ocupació del territori que hui conforma Castelló de Rugat es troben en les coves de Llopis i del Pany, datats en l’Eneolític. També es van trobar restes d’esta cultura en diversos punts del terme com Ofra, el Planet, la Lloseta, etc. Testimonis de l’edat del Bronze Valencià són els poblats trobats en la Vulturina, l’Algebassó i la Penya Blanca. Respecte a l’època romana, s’han trobat jaciments de cap a cap de tot el terme, destacant per la gran quantitat i diversitat de restes la recent troballa d’una vila romana en la partida d’Ofra així com els realitzats en el Llorer. Altres jaciments d’esta època poden trobar-se en el ”Xarxet”, ”Marxillent”, ”Camí Llutxent”, etc. La Reconquista d’este territori duta a terme pel Rei Jaume I d’Aragó no va resultar fàcil per la dura resistència oposada en esta zona pel cabdill musulmà A l’Azraq causant inclús diverses baixes entre els cavallers del Rei, una vegada aconseguida per part dels cristians este territori pas a formar part de la Baronia de Rugat, concedida als Senyors de Bellvís fins que l’any 1499 va ser adquirida pel Duc de Gandia, passant a formar part dels estats dels Ducs, que inclús van mantindre en el poble un palau, del qual es conserven algunes restes de l’edifici. Els pobladors de Castelló, que a partir de llavors es va denominar del Duc, eren en la la seua majoria moriscos. Per açò, quan Felip III va ordenar l’expulsió dels moriscos, en 1609, Castelló es va quedar pràcticament despoblat i abandonades les seues terres. El Duc de Gandia, Carlos de Borja i Centelles, va redactar, en 1611, una Carta de poblament per la qual es regiria la donació de les possessions deixades pels moriscos i les condicions que hauran de complir els nous pobladors amb el Duc, perdurant esta relació de senyor i vassalls fins a l’abolició dels senyorius, promulgada per les Corts de Cadis en 1812.