CONSTRUINT MEMÒRIA.  Miguel Belda Belda (1918-1995).

El passat 7 d’abril es va donar lloc un acte molt emotiu on es feia homenatge a les víctimes valencianes deportades i/o assassinades als camps de concentració nazi. El campus universitari d’Ontinyent va ser l’esplèndid escenari per honrar la memòria d’aquelles díhuit vall albaidines/s que patiren aquell horror. Allí es congregaren polítics comarcals, provincials i autonòmics, junt amb els familiars i representants d’aquest per rebre el taulell commemoratiu de la mà de la Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Na Rosa Pérez Garijo. Discurs, rere discurs, va quedar molt clar que aquelles idees contràries a la llibertat dels éssers humans no seran acceptades i hui dia molt més. 

La història d’aquestes díhuit persones, malauradament, es van creuar en un mateix context i inclús en un mateix lloc. Qui diria que setanta-set anys després, els seus familiars es reunirien i recollirien el seu testimoni. Des d’Aielo de Rugat, fins al Ràfol de Salem, passant per localitats com Ontinyent, Fontanars dels Alforins i Aielo de Malferit, entre d’altres. De la nostra població hi havia un, en Miguel Belda Belda i van ser les seues nebodes Rafaela i Maria qui recolliren el taulell, en el seu honor. A l’acte foren acompanyades per Paco i Tere, també familiars del protagonista, així com l’alcalde, Juan Rafael Espí i el cronista oficial, Ferran Castelló.

Però qui va ser Miguel Belda Belda? Nat a Aielo el 28 de gener de 1918, era fill de Joaquim i Maria i vivia al carrer Sants de la Pedra 4. Conegut com a Miguel el de la Sénia, per treballar a aquella casa, va ser cridat a files tot i que no li pertocava en un primer moment. A Castelló de la Plana entra al cos de Carabiners, tenia divuit anys. Finalitzada la guerra va formar part de la 99 Companyia de Treballadors Estrangers, donant suport a l’exèrcit francés. En un dels sabotatges, es pres per la Gestapo el juliol de 1940 i traslladat a Angulema, al camp de presoners. Un mes després ingressaria junt amb altres 377 persones al camp de concentració de Mathausen, l’únic comboi considerat com de civils refugiats, una vegada dins va ser identificat amb el nombre 4004. Un any després, Miguel seria traslladat a Gusen, un camp annex al primer, allí romandria fins el maig de 1945, havien passat més de mil set-cents dies des del seu internament. Refà la seua vida a França, contrau matrimoni i es pare de cinc criatures, treballant com a mecànic. Als anys setanta torna a Aielo, però poc quedava de la seua família, sols Brigida, la seua germana. Lluny havien quedat tots els records d’adolescència, el franquisme agonitzava i aquella llibertat anhelada havia arribat. Moriria l’any 1995 amb setanta-set anys.

    Com Miguel Belda Belda, hi ha moltíssims casos, i encara més d’altres que es desconeixen perquè no romanen registres. Amb actes com el celebrat ahir es pretén recordar el passat, els moments històrics per a conéixer-los hui i no repetir-los al futur. Cap de les persones que va tenir aquella “sort” de tornar va ser la mateixa.

El taulell amb el seu nom serà col·locat en el mateix Ajuntament, en un lloc visible perquè la seua memòria no passe desapercebuda i siga recordada.