Conjunt d'edificacions d'èpoques i estils diversos. Va ser construït el 1422 per l'orde dels dominics. El 1475 es va fundar la primera Universitat d'Arts i Teologia de València. En el seu interior destaca el claustre d'estil neoclàssic, la espadaña i el refectorio. El convent s'articula al voltant de tres espais ben diferenciats: el claustre, l'església i un pati de servei al voltant del qual giren els elements auxiliars del monestir (cellers, sitges, magatzems, rebostos, forn etc.). El monestir va ser construït principalment en el segle XV, però la seua actual configuració amb excepcions és producte de les reformes del segle XVIII. El convent disposava de refetor, dormitoris, hospedería, noviciat, sala capitular i biblioteca, encara que moltes d'aquestes estades no han arribat fins nosaltres. L'entrada al monestir es realitza per la façana sud a través d'una portada que enllaça directament amb el claustre. La porta d'entrada és una simple obertura oberta en el mur format per un arc rebaixat sense cap mena de decoració. En la part superior veiem un nínxol amb una escultura al qual li falta el cap i els braços, però tot indica que ha de tractar-se de Santo Domingo de Guzmán, fundador de l'Ordre. dona suport a aquesta hipòtesi el fet que als seus peus apareix la figura d'un gos, símbol de la seua persona. Al costat d'aquesta porta destaca una altra porta formada per un arc de mig punt amb dovelles de pedra, però que en l'actualitat aquesta encegada. Aquest tapiat i obertura de nova porta és obra del monjo obrer del monestir, Josep Jordán realitzada en 1779. El motiu d'obertura d'una nova porta és que el prior del convent considerava que la situació de la porta no guardava estètica en el claustre al no estar situada en el centre simètric d'aquest, per la qual cosa es va decidir construir una nova porta centrada estèticament. Sobre la porta encegada trobem també un nínxol però aquest buit on segurament estaria col·locada la mateixa escultura que ara veiem a la seua porta contigua. Per l'interior del claustre podem veure encara el tancament de la porta que comunicava amb l'exterior. Destaquen en els murs conventuals el gran nombre d'obertures obertes en aquests, uns amb forma de finestres i uns altres en forma de balcons. Alguns només serveixen per a il·luminar el claustre alt, uns altres les estades conventuals i les cel·les dels monjos. Molts d'aquestes obertures es troben encegats en l'actualitat.