Llutxent

Dades

Altitud (m): 284

Habitants: 2373

Superfície (km²): 39

Codi postal: 46838

Gentilici: llutxentí, llutxentina

Mapa Web

LLUTXENT Baronia dels Pròxita

El patrimoni de Llutxent és un dels trets més caracteristics d'aquest municipi valldalbaidí. Les pedres d'edificis tan emblemàtiques com l'Albacar Xiu ens fan viatjar en el temps fins al periode islàmic. Amb la conquesta de Jaume I comença una altra etapa de la vila, on s'estableix població cristiana. Les batalles morocristianes, la donació de les terres a un noble italià que iniciarà la construcció del castell Palau, les Guerres de la Unió, la revolta de les Germanies i la Guerra de la independència han escrit capítols de la història d'aquesta població. I recorrent el patrimoni de Llutxent, estirem el fil de la història que en s ha dut fins als nostres dies. Però a més del seu patrimoni Llutxent té altres atractius: la recuperació dels forns de calç i el Paratge Natural El Surar. Tres excuses per acostar-te a descobrir aquesta localitat, si és que encara no ho has fet.

HISTÒRIA

L’origen de Llutxent és anterior a la conquista de Jaume I, qui la va repoblar amb 24 cristians vells del seu propi exèrcit en 1255, exercint el senyoriu sobre ella Pedro Fernández d’Híjar, fill natural del rei. Després de l’última sublevació d’Al-Azraq, i mort ja este cabdill musulmà, els moros van continuar remenats i van demanar ajuda als regnes del sud, d’on van arribar forces que van saquejar la població. Els cristians van enviar tropes, però van patir una forta derrota. En la batalla va morir García Ortiz d’Azagra, fill de Bernardo Guillermo d’Entenza, i van ser fets presoners el Mestre del Tremp i diversos religiosos. En 1278, Pere III el Gran va constituir la baronia de Llutxent, pertanyent a una família siciliana. En 1349, Pere el Cerimoniós, per 2000 sous valencians, va encabotar este poble, junt amb el d’Almenara, a Olfo de Próxita. Posteriorment va pertànyer als senyors següents: en 1478 a Pedro Maça de Lizana, més tard a Ramón Lladró, senyor de Castalla, i en 1574 es va fer càrrec ella Pedro Maça Lladró, marqués de Terranova, primer duc de Manes, títols que després es van incorporar al marquesat de Dosaigües. En 1520, Llutxent va ser atacat per tropes dels agermanats, resistint els veïns fins que les tropes del virrei els van obligar a replegar-se cap a Xàtiva. Posteriorment, durant la Guerra de la Independència Espanyola, els frares dominics van organitzar companyies de tiradors voluntaris amb mossos d’altres pobles veïns. A l’entrar els francesos a Llutxent van fer desallotjar el convent, i ho van ocupar apoderant-se de quant en ell van trobar, deixant-ho molt destrossat a l’evacuar-ho. També durant les guerres carlines del segle XIX va patir les conseqüències de la contesa, ja que en l’última, els carlins van cremar el registre civil, van trencar la làpida de la constitució, van apalissar els liberals i es van portar armes i diners.

1 / 5