L‘actual torre de les campanes de l’església de l’Assumpció de Santa Maria, denominada popularment “el campanar de la Vila”, és la tercera de les torres que ha tingut el temple. L‘actual campanar fou precedit per altres dos, un medieval i un altre del segle XVI. Es conserva la base del primer, amortitzada en una de les capelles laterals del nord, adjacent a la porta del Bon Pastor. Hi ha una interessant volta arestada octogonal i accessos en biaix. Són pràcticament les úniques restes estructurals que s’han conservat de la primitiva església gòtica. La segona torre va ser edificada a mitjan segle XVI, poc després de la reforma definitiva del temple, com a adequació a les necessitats dels nous temps: les campanes ara havien de voltejar. Aquest segon campanar estava situat a la dreta de l’altar i prop de la ubicació de l’actual. Era de planta hexagonal, d’escasses proporcions i poc valor artístic. Ambdós campanars van albergar el rellotge públic, la campana del qual (denominada de Rauxa i Foc) data de 1563 i és una de les més antigues de la Vall d’Albaida. La construcció de la tercera torre es va iniciar el 1689, després d’haver enderrocat la segona torre perquè amenaçava ruïna. En el procés de demolició es va danyar l’absis o presbiteri primitiu gòtic, construït a mitjan segle XV, que va haver de ser substituït per l‘actual. La construcció del campanar es va dilatar al llarg de vora vint anys. El disseny va ser obra de Gaspar Díez, de València, i de Josep Pasqual, d’Ontinyent. Les obres van ser dirigides pel mestre d’obra Albert Lluch, d’Ontinyent. Prèviament es va haver de consolidar la base del nou campanar, edificat sobre restes de fortificacions medievals i, parcialment, sobre la torre del Carner. Les campanes, algunes de les quals van ser confeccionades de nou, van poder voltejar el 19 de novembre de 1695. I encara que l’any 1705 estava ben avançada la sala de campanes, l’edificació del cos que albergava la campana del rellotge i el coronament de la torre de campanes es van dilatar fins a 1745. Consistia en un templet quadrangular acabat amb volta de mocador i coberta de teules esmaltades blaves, idèntiques a les de la cúpula de mitja taronja amb llanternó de la capella de la Puríssima. A hores d’ara la seua aparença és conseqüència de les destrosses provocades per l‘impacte d’un llamp el 26 de maig de 1859 que va obligar a la demolició de l‘anterior remat i a construir l‘actual en 1891-1892, sota la direcció de l’arquitecte Antoni Ferrer, de València. El coronament consisteix en un templet de fundició gris, dissenyat per Ferrer i realitzat pel fonedor Jordi Batle. La seua esplendor i grandiositat s’ha vist realçada arran de la demolició en 1983 de les cases que hi havia als peus, al carrer del Regall. S’han deixat a la vista les fortificacions de diverses èpoques que li serveixen de base. A hores d’ara la torre és una de les més altes de l’Estat espanyol. Durant la Guerra Civil el campanar va servir com talaia i punt d’observació antiaèria. Moltes de les campanes van ser baixades i es van perdre. Tot i això, unes poques van ser preservades: l’esmentada de Rauxa i Foc (1563), la del Santíssim (1802) i la Petra (1881). La resta són posteriors a 1939. El procés de restauració de les campanes va començar a les acaballes dels anys 90. En 2009 es va reposar l‘única campana que faltava des de la Guerra Civil, la de Santa Bàrbara, i es va fondre la nova Petra, en substitució de l‘antiga (1881), desprès de la reaparició d’un clavill, que ha quedat exposada en la Casa de la Cultura de la ciutat, al palau dels Barons de Santa Bàrbara. En 2009 també es realitzaren millores en el campanar: se substitueix l‘escala d’accés als cossos superiors i es restaura el sòl de la sala de campanes. LES VISITES GUIADES AMB LA COLLA DE CAMPANERS La Colla de Campaners d’Ontinyent, nascuda l’any 1994, ha recuperat els tocs, vols i repics de les campanes a la manera manual tradicional. El seu principal objectiu és la defensa i protecció dels campanars, campanes i tots aquells elements patrimonials i etnològics que configuren l’heretatge cultural ontinyentí i vallalbaidí. Són molts els tocs que realitzen a l’any, la major part d’ells de caire religiós i festiu. D’entre els tocs no quotidians cal destacar les Rogatives per malalts, el toc de Tronada, el de Combregars, el de Dolors de Part, mort del Rei, mort del Papa, etc. La Colla de Campaners a més, és responsable del Ball dels Cavallets d’Ontinyent, que, actualment desfilen pels nostres carrers al Corpus i la Puríssima. També es promotora i organitzadora, junt al grup de música antiga Menestrils, del Cant de la Sibil·la, que es celebra tots els 22 de desembre a l’església de Santa Maria. Les visites guiades que ofereix la Colla de Campaners es realitzen els diumenges a les 10’30h (excepte els dies en que hi ha tocs). El Rellotge Una parada obligatòria és, sens dubte, la sala del rellotge on s’ubica l’actual maquinaria condicionada com a peça de museu. El rellotge del Campanar de la Vila (1972) és el més gran dels tres que es conserven actualment a la ciutat. Cal destacar el seu gran valor com a maquinaria monumental així com la seua constitució. Les campanes Actualment trobem al Campanar tretze campanes i una trebanella. Amb el pas dels anys no han variat massa els seus noms tradicionals, per més que, per trencadures o desaparicions, les campanes han anat canviant.
Què fer ara
Calendari
Productes Locals
Entitats
Allotjaments
Restauració
Llocs d'Oci
Patrimoni
Esdeveniments
Activitats
Rutes
Comerços
Industria
Publicacions
Serveis
Turisme experiencial
