Amb més de 35.500 habitants, Ontinyent és el municipi més gran de la Vall d'Albaida. Industrial, emprenedora, lluitadora, plena de casetes, amant de Crist de l'Agonia i de la Puríssima Concepció, del Bou en Corda, de la coca de fira, del Pozo Clar, de Sant Esteve... Ontinyent té raons de sobres per a ser visitada. No obstant això, et deixem a tu la decisió de triar les raons que prefereixes per fer de la teua parada a la capital de la Vall d'Albaida una experiència inoblidable. Per ajudar-te a triar, et destaquem tres: el barri medieval de la Vila, les composicions musicals dedicades a les festes de Moros i Cristians i l'arròs al forn. Aquests són només tres motius per visitar Ontinyent que et permetran descobrir molts més per tu mateix, si és que encara no ho has fet.
HISTÒRIA
Ontinyent es troba a la comarca de la Vall d’Albaida, enclavada en el centre de la part més occidental, envoltada de bones terres de cultiu i a les vores del riu Clariano —o riu d'Ontinyent. L'ocupació humana del seu territori està documentada des de l'època prehistòrica. Es coneixen alguns jaciments de finals del neolític, com per exemple l'Arenal de la Costa, així com nombrosos poblats de l'edat del Bronze, entre els quals destaca el Cabeço de Navarro. També hi ha altres jaciments amb restes ibèriques, sobretot tardanes.
De l'època romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de petita entitat, repartits pel territori. La majoria d'aquests assentaments van començar a l'època d'August a les primeres dècades del segle I d.C., alguns dels quals només van perdurar fins a mitjans o finals del segle II d.C., mentre que altres van continuar, probablement, fins al segle V d.C. Tot i això, cap dels assentaments romans coneguts fins ara es troba en allò que després serà el nucli urbà medieval d'Ontinyent, conegut com la Vila, tot i que segurament va existir algun prop de la zona, ja que és un dels sectors més fèrtils i amb les millors terres del terme.
De fet, el nom "Untinyân" mateix, clarament preislàmic, és probablement el que ha sobreviscut d’un origen llatí. En aquest sentit, val la pena destacar el recent descobriment (i excavació parcial) d’un ampli jaciment romà al Llombo —zona de l'actual poliesportiu— de llarga perduració cronològica. També s'han documentat arqueològicament els restes d'un extens cementeri tardo-romà o visigòtic al Bancal del Cel (Casa Calvo), a uns 2 km al sud del nucli urbà medieval, amb prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C.
Dels primers segles de l'època andalusina —de l'al-Àndalus, nom que rebia la Península durant el domini islàmic— hi ha pocs testimonis, ja que els testimonis materials són molt escassos, o com a mínim no els coneixem. Seria en aquests moments o poc després quan es va establir un important nucli de poblament al Castellar, a uns 3 km al sud, a la vora de Bocairent, en un lloc escarpat i amb una llarga muralla, que perduraria fins a principis del segle XI, a finals del califat Omeya.
Desperdigades pel territori hi havia una sèrie d’alqueries de cronologia diversa, algunes de les quals contemporànies al hisn Untinyân i que van perdurar fins al moment de la conquesta. Algunes d’aquestes, com Iel·las (Morera) o Benarrai, esmentades en la documentació. També d'aquesta època andalusina són els grups de coves artificials inaccesibles (covetes-ventana de cingle), com les finestres del Pou Clar o les Covetes dels Moros, existents als barrancs entre Ontinyent i Bocairent. Aquestes eren probablement graners comunals o magatzems de seguretat de les comunitats agrícoles andalusines, probablement d’origen berber.
Dit això, el nucli antic d'Ontinyent —la Vila— està documentat des del segle XI, quan va ser esmentat per Ibn al-Abbar com a lloc de naixement del poeta al-Untinyaní. Al segle XII, al-Idrisi esmenta el castell d'Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa del camí de Múrcia a València. Els nombrosos troballes de ceràmica i altres restes procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten força bé aquests segles finals del domini islàmic. Tot i això, són pocs els restes estructurals que han perdurat.
Quan va ser conquerida pels cristians el 1244, el seu terme municipal era força ampli, ja que incloïa Agullent (fins al 1585), així com la partida dels Alforins, concedida per Jaume I el 1256 i convertida en municipi el 1927. Va ser Vila Real amb vot a les Corts del Regne, tot i que durant alguns curts períodes va pertànyer a membres de la família reial (l'infant Pere, Ramon Berenguer...) o de la noblesa (la família Vilaragut), etc. Va tenir nombrosos litigis amb Villena per qüestions de límits territorials.
Durant les Germanies (1522), el lloctinent comte de Melito va ocupar la població després que els reialistes es refugien a la part alta de la ciutat, capturant molts presoners, que va utilitzar com a ostatges per alliberar al seu germà, el marquès de Zenete, empresonat pels agermanats al castell de Xàtiva. Un altre fet destacable de la seua història va ser la pesta de 1600, que va afectar greument Ontinyent, causant una gran mortalitat.
La ciutat també va participar activament contra els moriscos sublevats que ocupaven la Mola de Cortes, a l'exili dels quals, a principis del segle XVII, així com un segle més tard, en la Guerra de Successió, amb la derrota a Almansa el 1707. A la ciutat i els voltants hi va haver combats durant la Guerra del Francés i les guerres carlines. El títol de ciutat li va ser atorgat el 1904.
Per Agustí Ribera (Servei Arqueològic d'Ontinyent).
Què fer ara
Calendari
Productes Locals
Entitats
Allotjaments
Restauració
Llocs d'Oci
Patrimoni
Esdeveniments
Activitats
Rutes
Comerços
Industria
Publicacions
Serveis
Turisme experiencial
