L'església de Sant Francesc - Ontinyent

Dades

Telèfon: ---

Direcció: Carrer Melcior Gomis

Email: ---

Obert festius: No

Mapa

És l'únic element que resta de l'antic convent dels Franciscans. L'orde franciscà observant va fundar un convent a la vila l'any 1573, sota l'advocació de Sant Antoni i sobre la donació de l'ermita medieval de Sant Antoni (segle XV) en l'espai ocupat en l'actualitat per la Glorieta. El temple primigeni va ser enderrocat per unes fortes pluges en 1597. La mala qualitat de l'obra explica que se'n construïrà un altre nou, en el lloc on s'ubica l'església a hores d'ara. Poc després de 1615 es va acabar de bastir el temple. Es tracta d'un temple d'una nau amb set trams i capelles laterals disposades entre els contraforts. El llenguatge predominant és la senzillesa i l'austeritat de les formes. Predomina l'arc de mig punt i les voltes de canó, amb arcs amb petxines en la sagristia i les capelles. El cor es disposa al peu de l'església, com és habitual en els temples franciscans valencians. La porta d'entrada lateral és barroca, amb pilastres planes, posterior a la fàbrica del buc del temple. L'austeritat caracteritza també el campanar i la decoració exterior, trets definitoris, així mateix, de l'arquitectura franciscana. L'església estava en pèssimes condicions, quasi derruïda per complet, cap a 1845. En 1835 va tenir lloc l'exclaustració dels pares franciscans amb la desamortització de les propietats del convent. El deteriorament del temple va ser galopant, la qual cosa ens indica l'escassa qualitat constructiva. Va ser adquirida per Joaquima Osca, d'una de les famílies més poderoses llavors, qui va decidir reconstruir-la amb el suport econòmic del veïnat. En la segona meitat del segle XIX ja es va poder obrir de nou al culte, dotada amb una capellania que depenia de la parròquia de Sant Carles Borromeu. Les destruccions ocasionades per la Guerra Civil van obligar a una nova remodelació, la qual, junt a les reformes durant la segona meitat del segle XX, li confereixen el seu actual aspecte. S'ha de remarcar que hi havia unes pintures, possiblement olis i algun fresc, del franciscà Villanueva que no s'han conservat.