L'oratori de la Companyia de Jesús (creat en 1703) és l'origen de l'actual església. Serviria llavors com un temple associat al col·legi de Jesuïtes d'Ontinyent, que va funcionar des de 1703 fins a l'expulsió dels jesuïtes en 1767. Després va servir com a temple. Consta de quatre parts molt ben diferenciades: per una banda la nau principal i el campanar de planta quadrada (barroc), als quals s'afegiran, ja en 1882, la sagristia i la capella de la Comunió, amb un formidable peu de 19 m d'alçada que els serveix de base. Els laterals de la nau principal acullen sis capelles cadascun, entre els contraforts, comunicades mitjançant arcs de mig punt. L'estil predominant és el barroc, llevat de la capella de la Comunió, on es va procedir a una decoració d'estil neobizantina a càrrec de l'artista local Carles Tormo, Carlets. S'ha de remarcar també la portada principal de pedra picada, l'òcul i la finestra que són testimonis de l'estil primigeni barroc (segle XVIII). El conjunt correspon a diversos períodes cronològics: segle XVIII (nau principal, campanar), segle XIX (sagristia i capella de la Comunió). L'edifici ha patit diverses reformes que han servit per mantindre o repristinar l'interior (1951) i l'exterior (1942), i una altra en els darrers anys, ja al segle XXI.