És coneguda per ser terra de vidre, una industria que amb la vinguda de la crisi pràcticament va desaparèixer dels polígons del municipi i que hui lluita per tornar a posar-se en peu. L’Olleria és la segona localitat amb major nombre d’habitants de la comarca de la Vall d’Albaida i atresora elements patrimonials i històrics més que suficients per visitar-la. D’entre ells t’assenyalem els tres més importants: la Fira, la casa Santonja-Palau dels Maraus i el Ball dels Locos. Estigues boig o no, l’Olleria mereix que la visites si encara no ho has fet.
HISTORIA
L’Olleria és una població de 9.000 habitants, situada dins de la demarcació de València, a la comarca de la Vall d’Albaida. Ubicada a 75 km de la ciutat de València i a 103km de la ciutat d’Alacant, L’Olleria es troba a l’eix. L’Olleria està situada als peus de la serra Grossa, envoltada pel barranc del Grau i pel del Port, travessada pel riu Clariano i una multitud de cultius de vinya, oliveres, garrofers, ametlers, arbres fruiters i plantes aromàtiques. Tota esta vegetació es beneficia del clima mediterrani de secà de la zona. En el terme de l’Olleria hi ha evidències d'ocupació des de la Prehistòria. S’han realitzat troballes vinculats a les diferents etapes d’esta, des del Paleolític mitjà, com en la Cova de Sant Nicolau, fins a l’Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este últim emplaçament va ser estudiat en el segle XIX per Juan Vilanova i Pieraque si bé en un primer moment va definir este jaciment com un dolmen, posteriorment ho va incloure dins de l’Edat dels Metalls, dins del primer període, el del coure. Posteriorment, en 1937, Isidro Ballester Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l’Eneolítico-Bronce. En època ibèrica, destaquen algunes troballes disperses de ceràmica i orfebreria, sense trobar importants ruïnes tal vegada pel fet que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l’Edetania. En el període íber-romano, els erudits centren el nucli de població en l’ermita de Sant Cristòfol, on s’ha trobat la làpida romana que actualment es pot admirar en el carrer del Batle, fíbules, monedes i comptes de collar. Hi ha unes quantes viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l’autovia central, en la partida de Bonavista, on van aparéixer importants restes relacionats amb la terrisseria, la producció d’oli i en la seua arquitectura un hipocaust en el subsòl de la vivenda. L’actual emplaçament d’Olleria es deu als musulmans ratificat per la necròpolis trobada, que seguint la tradició s’estenia pels accessos al poblat. Dels seus restes són destacables “los alcavons” o mines d’aigua. D’este període destaca la troballa d’un segell àrab, amb una inscripció, encastada en un anell d’or, que fa referència a la importància del seu posseïdor. L’anell s’ha perdut, no així la inscripció que deia: “Quien creu se salva. Qui patix, gana.” Després de la Reconquista, en el “Llibre del Repartiment” (Llibre de Repartiment) , apareixen diverses donacions de terra en l’alqueria de les Olles. El seu nom prové de l’activitat que exercien les seues gents com a terrissers. En l’Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de Xàtiva, aconseguida en dos fases, primer la segregació en1583 i després la consecució de la categoria de Vila Real en 1588, amb la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en Talls. En 1522, la vila es va pronunciar en favor de les Germanies, la posterior repressió va ser brutal, morint centenars d’agermanats. També va ser saquejada durant les guerres carlines i ocupada durant la invasió napoleònica en la Guerra d’Independència Espanyola. En el terme de l’Olleria hi ha evidències d'ocupació des de la Prehistòria. S’han realitzat troballes vinculats a les diferents etapes d’esta, des del Paleolític mitjà, com en la Cova de Sant Nicolau, fins a l’Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este últim emplaçament va ser estudiat en el segle XIX per Juan Vilanova i Pieraque si bé en un primer moment va definir este jaciment com un dolmen, posteriorment ho va incloure dins de l’Edat dels Metalls, dins del primer període, el del coure. Posteriorment, en 1937, Isidro Ballester Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l’Eneolítico-Bronce. En època ibèrica, destaquen algunes troballes disperses de ceràmica i orfebreria, sense trobar importants ruïnes tal vegada pel fet que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l’Edetania. En el període íber-romano, els erudits centren el nucli de població en l’ermita de Sant Cristòfol, on s’ha trobat la làpida romana que actualment es pot admirar en el carrer del Batle, fíbules, monedes i comptes de collar. Hi ha unes quantes viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l’autovia central, en la partida de Bonavista, on van aparéixer importants restes relacionats amb la terrisseria, la producció d’oli i en la seua arquitectura un hipocaust en el subsòl de la vivenda. L’actual emplaçament d’Olleria es deu als musulmans ratificat per la necròpolis trobada, que seguint la tradició s’estenia pels accessos al poblat. Dels seus restes són destacables “los alcavons” o mines d’aigua. D’este període destaca la troballa d’un segell àrab, amb una inscripció, encastada en un anell d’or, que fa referència a la importància del seu posseïdor. L’anell s’ha perdut, no així la inscripció que deia: “Quien creu se salva. Qui patix, gana.” Després de la Reconquista, en el “Llibre del Repartiment” (Llibre de Repartiment) , apareixen diverses donacions de terra en l’alqueria de les Olles. El seu nom prové de l’activitat que exercien les seues gents com a terrissers. En l’Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de Xàtiva, aconseguida en dos fases, primer la segregació en1583 i després la consecució de la categoria de Vila Real en 1588, amb la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en Talls. En 1522, la vila es va pronunciar en favor de les Germanies, la posterior repressió va ser brutal, morint centenars d’agermanats. També va ser saquejada durant les guerres carlines i ocupada durant la invasió napoleònica en la Guerra d’Independència Espanyola.
Què fer ara
Calendari
Productes Locals
Entitats
Allotjaments
Restauració
Llocs d'Oci
Patrimoni
Esdeveniments
Activitats
Rutes
Comerços
Industria
Publicacions
Serveis
Turisme experiencial
