Construït a l’extrem nord-oest del recinte medieval de la Vila, sobre el riu Clariano, el Palau de la Vila devia ser un antic alcàsser andalusí. Una vegada conquerit l’Hisn Untinyân pel rei Jaume I, cap al 1245, fou residència reial i posteriorment palau nobiliari. Declarat monument historicoartístic el 1974, amb el nom de Palau de la Duquessa d’Almodóvar (darrera propietària noble), passà després a ser bé d’interés cultural. L’edifici fou sotmés a una rehabilitació integral (2008-2011) gràcies a una ajuda del Ministeri de Foment, sobre la base de l’1% cultural. Des de l’any 2012 acull les sessions plenàries de l’Ajuntament d’Ontinyent, el Museu del Tèxtil Valencià, el Museu dels Gegants i Cabets i l’Oficina de Turisme. El Palau de la Vila tenia una funció defensiva en els anys inicials de la conquesta feudal i alhora era seu d’un embrionari aparell administratiu i polític municipal. Convertit en residència reial, la tradició diu que Jaume I, Pere el Gran i Jaume II van fer ús de les seues estances. A primeres del segle XVI passà a ser propietat del llinatge dels Blasco. En Lluís Blasco, membre del Consell Suprem d’Aragó, va consolidar la seua importància com a principal edifici privat d’Ontinyent. En 1666 —quan era propietat del comte de Carlet— va acollir la visita de la infanta Margarida d’Àustria (filla de Felip IV). A la mort de la duquessa d’Almodóvar (1814), l’edifici va començar una llarga decadència fins que el va adquirir l’Ajuntament d’Ontinyent, que va promoure la seua recuperació. El criptopòrtic és un neologisme que significa pòrtic enterrat, i actua de contrafort de les edificacions superiors a base de voltes de canó i grans arcs de mig punt de rajola i maçoneria, amb un altre gran arc diafragmàtic de carreus i una galeria en rampa, de cobertura ogival que configura l’antic accés.