Panses - Montitxelvo

L’escaldà consistix en tallar el raïm i depositar-lo en cabassos de palma. El transport d’estos cabassos es feia tradicionalment amb cavalls i burros, normalment portant dos cabassos a cada costat. El raïm s’emmagatzemava en els riuraus, que són uns coberts ubicats prop del nucli urbà, on també es guardaven els canyissos, la pansa i tots els utensilis i efectes necessaris per a la seua elaboració.

Un element fonamental per a l’elaboració de la pansa és el “fornal”, constituit per una part inferior on es fa foc i una part superior on es col·loca una caldera metàl·lica circular “gegant”, d’uns 200 litres de capacitat. Es fa bullir l’aigua de la caldera i s’afegix sosa càustica i “sorrosca”, una planta que actua com a colorant natural per al raïm que s’introduirà a la caldera. Mitjançant “cases”, que són una espècie de coladors “gegants”, s’introduix el raïm a la caldera durant uns segons, per a que la pell del mateix es talle apropiadament. Això permetrà accelerar el procés d’assecat del raïm. Tot aquest procés és el que es coneix com l’elaboració de la pansa o escaldà de raïm.

 

Una vegada s'ha escaldat el raïm, es col·loca sobre canyissos que, al seu torn, es col·loquen de manera estructurada sobre el “sequer” dels riuraus. El periode d’assecat depén de les hores de sol diàries i de les condicions atmosfèriques (p.ex. pluges) mentre la pansa s’asseca.  Un periode comú es pot estendre des de finals d’agost fins a octubre. A més a més, alguns riuraus disposaven d’estufes que permetien l’assecat al cobert, mitjançant calor aplicada. Durant el periode d’assecat, era comú girar el raïm cada cert temps per a que s’assecara per ambdós costats.

 

També són productes locals els Arbres fruiters i els embotits casolans.

1 / 1