Quatretonda

Dades

Altitud (m): 224

Habitants: 2378

Superfície (km²): 43

Codi postal: 46837

Gentilici: quatretondí, quatretondina

Mapa Web

QUATRETONDA  Artesania gastronòmica

Dalt d’un tossal es troba ubicada la dècima població en nombre d’habitants de la nostra comarca, Quatretonda. Situada entre el Barranc de les Fontetes d’una banda, i la Séquia de l’altra, la localitat protegeix el seu patrimoni més apreciat: la serra. Terra d’agricultors, apicultors, fongs i espècies endèmiques protegides, a Quatretonda s’elabora una gran quantitat de productes de forma artesanal, un fet que li atorga un sabor únic que mereix que tastes al teu pas per la localitat. Des dels ‘besos de novia’, fins a l’embotit fet a casa, passant per les ‘cristines’ i el pa, el que hui es coneix com ‘artesanal’ i torna a estar de moda, fa segles que es practica a Quatretonda. Un tresor per descobrir a la Vall i que nosaltres et volem recomanar, especialment, per tres raons: la seua serra, la tradició dansadora i el formatge artesanal. Aquests són tres motius per visitar Quatretonda, però de segur que amb la teua visita en descobreixes molts més.

HISTÒRIA

Quatretonda, troba les seues arrels històriques “documentadas” a partir de la conquista cristiana del segle XIII, coneguda comunament com la Reconquista. És, així, doncs, en el Llibre del Repartiment on trobem la primera font que parla d’aquesta població, més concretament l’assentament núm. 1975 referència les donacions fetes pel monarca Jaume I en terme de Llutxent: A Pasqual d’Opte i a Domènec de Moia, i a vint pobladors com anomenen, totes en les alqueries que anomenades Quartonda i Vinuvayra. 7 de maig. 1248. Els antecedents a esta etapa cal buscar-los en la toponímia i arqueologia, així diversos autors han parlat del component ibèric del nom Quatretonda, altres, en canvi, ho han situat en època romana. Amb tot, i d’època prehistòrica s’han trobat jaciments del bronze i dels Ibers en les partides dels Castellarets, Mahiques i Nul·les, així com restes romans en Simona i Sant Martí. Els segles XIII, XIV i XV signifiquen l’etapa d’assentament de la nova població cristiana, dins del marc territorial conegut per Baronia de Llutxent, de la qual Quatretonda passa a formar part com una dels seus carrers. Amb el segle XVI Quatretonda viu un dels moments claus de la seua història, a l’erigir-se en una nova vila per privilegi atorgado pel propi rei Felip I d’Espanya, que la declarava independent jurídicament i territorial, gràcies, sobretot, al creixement econòmic i demogràfic. Des d’aquest moment la nova vila jugarà un paper determinant dins de la Baronia de Llutxent, un marc senyorial que s’allargarà fins al segle XIX en que amb la desaparició de l’Antic Règim, Quatretonda es conforma com una unitat territorial, ja que en el terme que fins llavors només incloïa les terres del pla, s’unirà ara (amb el procés desamortitzador) en un patrimoni econòmic, natural i històric de gran valor (la Serra) . A partir del qual s’assentarà el progrés de la població al llarg del segle XX.

1 / 10