Etapa 3 Aielo de Malferit-Llutxent - Aielo de Malferit

Dades
Dificultat:
Amb pluja: No
En família: No
Amb mobilitat reduïda: No
Durada: ---
descarregar ruta: ---
Web
Horari
LMXJVSD
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00

Interessant i completíssima etapa tant per la varietat de pobles i paisatges pels quals atraviesa.Desde Aielo de Malferit s'inicia el recorregut per l'antic camí fins a la Olleria i d'allà, al caseriu del Salido, al costat del barranc del mateix nom. De camins entre oliveres i ametllers passarem als peus de la Serra Grossa per continuar pel llit del barranc del Salido el camí sol estar en males condicions per efecte de les aigües. Seguirem un petit tram a peu fins arribar a el camí asfaltat que ens porta a Bellús. De Bellús fins Benigànim i Quatretonda la ruta no planteja problemes, però és a Quatretonda on comença el tram dur de l'etapa, d'una bellesa colpidora. Pel camí de la Serra arribarem fins al Pla de Corrals per tornar de nou a la Vall d'Albaida pujant el Buixcarró i passant pel Pla de la Vinyavella. Des Pinet, per evitar la carretera, arribarem a Llutxent vorejant el piedemonte, on finalitza la tercera etapa. https://es.wikiloc.com/rutas-cicloturismo/etapa-3-aielo-de-malferit-llutxent-21208137 Si en les etapes anteriors tot just vam passar per tres poblacions, Bocairent, Fontanars i Aielo de Malferit, en les etapes que continuen creuarem la major part dels pobles de la Vall. En el tram que ens ocupa, recorrerem els límits septentrionals de la comarca i ens endinsarem en l'espectacular entorn de la serra del Buixcarró. Una etapa on es combina la cultura, els pobles i la natura més recòndita i menys alterada de tot el nostre recorregut. Aquest contrast des dels camps cultivats i paisatge humanitzat fins als boscos i barrancs en estat gairebé primigeni de l'entorn de Pinet, és el que dóna valor i enriqueix aquesta tercera etapa de la nostra travessia. L'Olleria, Bellús i Quatretonda conserven en el seu terme interessants i valuosos paisatges de muntanya, com l'entorn de la casa del Salido i el barranc del mateix nom, el Estret de les Aigües i el refugi de la Bastida. I a Pinet, un petit poble de tot just dos-cents habitants, comença la serra del Buixcarró on encara queda un petit bosc de sureres, microreserva de flora i paratge natural protegit i al que li dediquem una ruta temàtica. Llutxent serà el final d'etapa, lloc on s'inicien dues rutes temàtiques: el Camí de Jaume I i el Camí dels Corporals. Aielo de Malferit, lloc de naixement del que ha estat el millor cantant valencià de tota la història, i una de les veus més imponents del món, serà el punt de partida de la nostra etapa d'avui. Aielo bé mereix un detingut passeig, a més de la visita obligada al museu de Nino Bravo, posseeix un patrimoni interessant que val la pena conèixer. Des de la població parteix una curta ruta temàtica, el Joncar - La Umbría, en la qual es combinen els retalls de bosc mediterrani amb els camps cultivats de fruiters amb algunes cases de camp, una petita vall multicolor obert a llevant, i abraçat pels estreps meridionals de la serra Grossa. De Aielo partirem en direcció cap a la Olleria, deixant a la nostra dreta la fàbrica Cartonajes Bernabeu, al costat del complex hoteler Gasaqui, molt conegut a la comarca i que ofereix bones condicions d'allotjament per a ciclistes amb piscina climatitzada. Per sortir de la població hem de seguir l'avinguda de València, fins a l'hotel i d'aquí, entre l'autovia i la fàbrica de cartonatges, per la via de servei, enllaçarem amb l'antic camí que comunicava Aielo amb l'Olleria, conegut també com el Camí de l'ermita, passant al cap de pocs quilòmetres per l'ermita de Sant Joan Baptista. Aquesta ermita, també coneguda com l'ermita del Vint i Cinc, (i-cinc) fent referència al nombre de cases que pertanyien a aquesta demarcació, és un antic assentament medieval datat al segle XIII que va estar habitat fins al segle XVIII. L'entorn té cert encant, encara que la casa i el ermitori no estan en molt bon estat. Circulem per l'antic camí entre camps de fruiters i bancals de terra blanca fins l'Olleria on podem apropar-nos a visitar el Convent dels Caputxins. Al convent hi ha possibilitat d'allotjament, encara que en condicions austeres i els frares poden preparar sopar i esmorzar per als hostes. És interessant el museu que conserva en el seu interior, especialment d'antigues peces de vidre, ja que es tracta del primer museu que es va dedicar a aquests objectes en l Olleria. Arran de la desaparició progressiva de l'artesania vidriera, el frare caputxí Vicente Taroncher va fundar el 1987 aquest museu que va perdurar durant 22 anys fins que el 2009 amb la creació del nou, es van ampliar les col·leccions exposades i va poder estendre la visita a tot el convent. El lloc que ocupava l'antic refectori és el que ara està dedicat a una exposició permanent d'objectes que han estat usats al llarg del temps pels frares, a més de les peces que des del segle XVI van ser realitzades en els antics forns de la població . La ruta continua en direcció nord-est vorejant la població. Aviat trobarem al Camí de Bellús, una desviació a l'esquerra senyalitzat com a tal, entre camps de tarongers que pren orientació nord. Aquest és l'antic camí que unia l'Olleria amb Bellús i segueix utilitzant-se igual que fa segles. El paisatge, encara que segueix sent rural, ha canviat en profunditat, ja que els cultius de secà han donat pas a camps de tarongers i altres fruiters com el caqui. La serra Grossa queda davant nostre i vam arribar fins a la casa del Salido, al costat del barranc del mateix nom. L'heretat del Salido, una antiga finca rústica i d'esbarjo, ha estat adquirida per l'Ajuntament de l'Olleria amb la finalitat de destinar-la a aula de natura i allotjament rural en la modalitat d'alberg. La casa estava en ruïnes i ha estat recuperada i restaurada totalment. Els veïns del poble recorden les nits d'estiu, quan la família propietària passava allà les seves vacances, i podien acostar-se a sentir com la propietària tocava el piano a l'aire lliure i els més petits jugaven als seus jardins. Tenia una biblioteca amb centenars de llibres i un mobiliari que es va perdre tot en ser abandonada. Ara amb aquesta recuperació podrà ser d'utilitat als veïns i visitants de l'Olleria, ja que es troba en un lloc de gran valor paisatgístic, entre boscos de pins i als peus de la serra Grossa. Des d'aquí tenim dues possibilitats, però la més interessant és creuar el barranc del Salido i seguir-pel seu interior en direcció a Bellús. És probable que hàgim de baixar de la bici en algun moment o que porti aigua. El tram per l'interior del Salido és interessant des del punt de vista botànic ja que circulem al costat d'un petit bosc de ribera. Al final, el creuarem i sortirem a un camí asfaltat que ens portarà, en clara direcció est, fins a la població de Bellús passant per la Casa Vermella, una antiga heretat destinada ara al turisme rural. Bellús és una població interessant, ben ubicada i coneguda per les seves aigües medicinals i l'antic balneari del segle XIX, avui desaparegut. El casc urbà que creuarem en la seva totalitat, té un edifici d'indubtable interès, el palau de Bellvis, una casa palau annex a una torre de defensa del segle XIV, de quatre plantes, molt modificat i reformat al llarg dels segles. Des Bellús part una ruta temàtica que recorre els quatre pobles del riu, Guadasséquies, Sempere, Benissuera i Alfarrasí, a més de passar molt a prop del lloc on va estar ubicat el Balneari de Bellús. Creuarem la presa i continuarem fins Benigànim i Quatretonda. En aquesta última ens desviarem seguint el carrer Camí de la Serra, per endinsar-nos, en uns pocs quilòmetres, al cor de la serra del Buixcarró. El paisatge a partir de Quatretonda va canviant a mesura que avancem deixant enrere els cultius i l'entorn de la població per integrar-nos en una naturalesa cada vegada més intacta i amb paratges de major puresa com a entorn del refugi de la Bastida, un alberg gestionat pel Grup de Muntanya Valldigna, amb una capacitat de 30 places i que també pot ser un bon lloc per pernoctar. El refugi es troba a uns sis quilòmetres de Quatretonda i la ruta passa pel costat del mateix. El camí se segueix endinsant en la serra per un paisatge impressionant ple de vegetació fins al Pla de Corrals. El Pla de Corrals és un conjunt de cases que en el seu origen, com el seu nom indica, van ser corrals de bestiar on es guardaven les cabres i ovelles que durant dècades, pasturaven per la serra. La riquesa d'aquest entorn està basada sobretot en alta humitat que permet el creixement ràpid de la vegetació, ja que és un lloc elevat respecte a la Valldigna i orientat al nord-est, i d'aquí la major abundància de precipitacions per la proximitat del mar. El Pla de Corrals per on passarem està al límit de la comarca de la Vall d'Albaida. Allà disposem d'un petit bar on es pot esmorzar o menjar. La nostra travessia torna de nou a pujar, aquesta vegada al costat de la pedrera del Buixcarró, una pedrera que ja va ser explotada durant l'època romana i de la qual ha sortit el marbre amb el qual es van decorar els monestirs de Santa Maria de la Valldigna o la Cartoixa de Portacoeli. Pujarem deixant enrere la pedrera i arribarem al Pla de la Vinyavella, un ampli coll amb restes de cultius, alguns recuperats, i una petita finca agrícola. Al costat del camí queda un avenc coneguda com l'Avenc de la Vinyavella, una profunda cavitat vertical a la qual podem acostar-nos amb molta cura i apuntar-nos a l'interior des de dalt. Tota aquesta zona, i per extensió les serres de la Marxuquera i el Buixarró, té al seu interior un complex món subterrani ja que hi ha desenes de cavitats, algunes de les més importants del món pel que fa a complexitat profunditat, que són constantment explorades per espeleòlegs de totes les nacionalitats. El fenomen càrstic ocupa gairebé el cent per cent de tota l'extensió d'aquestes muntanyes. Des del Pla, gairebé sense desnivell, el trajecte no ofereix problemes fins Pinet al qual arribarem per una estreta pista asfaltada seguint en el tram final, la llera del Barranc de la Vinyavella. Pinet és una petita població, tranquil·la i assolellada, en el més profund de la Vall d'Albaida. És punt d'inici de múltiples excursions tant a peu com en bici, i des d'aquí part també un itinerari temàtic, el Surar, paratge natural municipal. Llutxent és una població de 2500 h aproximadament i el terme municipal ocupa la major part del nord-oest de la Vall d'Albaida, ja en zona de transició cap a la Safor. Gairebé tota la xarxa hidrogràfica aquí es dirigeix ​​cap a la costa buscant el mar i el seu terme es troba en una zona de transició entre les serres del Buixcarró, d'on venim i la serra de la Marxuquera en seva part oriental. Llutxent és un poble citat per Jaume I ja que el monarca ho va repoblar amb 24 cristians vells del seu propi exèrcit i va ser Pere III el Gran el que el va constituir en una baronia. De Llutxent parteixen dues rutes temàtiques, el Camí dels Corporals, des del Convent de Corpus Christi a les afores de la població i la Ruta de Jaume I des del castell de Xiu. Les dues construccions estan íntimament relacionades amb la conquesta cristiana i la figura de Jaume I. Tant a Llutxent com en les seves rodalies, tenim diferents possibilitats d'allotjament rural.

1 / 12
Dades
Dificultat:
Amb pluja: No
En família: No
Amb mobilitat reduïda: No
Durada: ---
descarregar ruta: ---
Web
Horari
LMXJVSD
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00