Roda la Vall d'Albaida - Agullent

Dades
Dificultat:
Amb pluja: No
En família:
Amb mobilitat reduïda: No
Durada: ---
descarregar ruta: ---
Web
Horari
LMXJVSD
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
08:00
17:00
La bicicleta és el més humà dels enginys mecànics inventats per l'home per viatjar, no només en l'espai sinó també en el temps. És l'únic mitjà capaç de tornar multiplicada per set l'energia que en ell s'inverteix. Amb bicicleta, i els suggeriments que en aquesta guia us presentem, connectarem amb l'entorn, els pobles i la seva gent d'una comarca on l'home ha estat, al llarg dels segles, el seu principal protagonista. Envoltada de muntanyes, la Vall d'Albaida és un territori de gran bellesa que conserva en essència un món rural amb un immens patrimoni cultural i on la tercera part de la comarca està protegida amb alguna figura legal que garanteix la conservació del seu paisatge natural. Roda la Vall d'Albaida és una proposta de viatge en bicicleta que recorre la comarca en cinc etapes buscant els camins alternatius i passant per les poblacions i llocs de major interès. En la present guia trobarem, a més d'una completa fitxa tècnica i el perfil orogràfic, una descripció detallada de la travessa i un seguit de propostes, les rutes temàtiques, que permeten ampliar la ruta general i per tant, aprofundir en el coneixement del paisatge. Pinzellades d'aspectes geogràfics, culturals i gastronòmics, juntament amb una sèrie de suggeriments destacades per veure i gaudir, d'un viatge marcat per l'amabilitat i cordialitat dels seus habitants. La travessia de Roda la Vall d'Albaida pot realitzar-se en qualsevol època de l'any, no té a penes impacte sobre el medi natural, ja que se circula per camins públics i oberts, evitant les senderes o el pas per aquells llocs de major fragilitat o amb algun tipus de protecció. Per a un cicloturista de nivell medio cinc etapes és el recomanable encara que pot fer-se en més o menys temps segons els dies disponibles o el nivell físic de cadascun. En cas de la utilització de bicicleta elèctrica, la distància entre etapes permet la recàrrega de bateries al final de cadascuna d'elles sempre que s'utilitzi la posició d'assistència eco. De la travessia parteixen una sèrie de vuit rutes temàtiques per llocs d'especial interès que permeten ampliar el recorregut general, incloent en alguns casos variants a la ruta general i camins alternatius. La Vall d'Albaida és una immensa regió natural de gran qualitat mediambiental, amb uns nivells elevats de protecció administrativa (fins al terç del seu territori) on l'ésser humà no ha intervingut de forma dràstica ni irreversible en molts llocs, i on la societat està cada vegada més sensibilitzada i compromesa amb el seu entorn. Viatjar amb bici és una de les formes més saludables de conèixer el nostre país en el marc del turisme sostenible. La bellesa de l'entorn i la magnificència del paisatge, juntament amb els pobles i les gents de la Vall d'Albaida, mereixen sense cap dubte uns dies per a descobrirla. Podeu descarregar els tracks a la nostra pàgina de wikilok: https://es.wikiloc.com/wikiloc/user.do?id=1479873 La Vall d'Albaida, un viatge en bicicleta Descobrir un territori nou o redescobrir un paisatge ja conegut, sempre és una aventura gratificant, un aprenentatge continu. Cada viatge és diferent, hàgim estat o no prèviament. Canvien les persones que ens van acompanyar i la gent que ens trobem, canvia el territori, canvia el paisatge segons l'època de l'any i sempre trobem nous matisos que converteixen el viatge en una experiència única. Si el nostre mitjà de transport és al ritme lent i pausat d'una bicicleta, les nostres sensacions es multipliquen, els dies s'intensifiquen i el temps transcorregut es dilata i enriqueix perquè vivim també, l'espai interedio. El viatge comença amb els preparatius i es perllonga durant i després del trajecte. Importa tant o més que el destí, el camí recorregut. Els viatges amb bicicleta equivalen fins a cinc vegades més que un viatge convencional, tenen més càrrega emotiva, gaudeixes mentre et trasllades d'un lloc a un altre, de l'aire, del vent, del sol o de l'entorn que t'envolta. No hi ha temps morts, el fet de pedalar per camins perduts, pistes forestals vorejant les muntanyes o assolint els seus cims, travessar pobles i xerrar amb la seva gent, amarar-se de la seva cultura i compartir les inquietuds dels seus habitants és convertir les nostres vacances en una experiència inesborrable a l'abast de tot aquell que, amb un mínim de capacitat física i una alta dosi de voluntat, desitgi conèixer en profunditat una comarca fascinant. La Vall d'Albaida ens ofereix tot el que un cicloturista desitja trobar en el seu viatge. Paisatges oberts, muntanyes que envolten les valls, rius i fonts, pobles amb gent amable i excel·lent gastronomia. Bons allotjaments i un ingent patrimoni cultural. Al contrari del que pugui semblar no és una travessia complexa ni difícil. En realitat cada ciclista és el que decideix la seva duresa si s'adapta cada etapa al seu nivell. Aquest viatge pot realitzar-se per qualsevol cicloturista amb un mínim d'experiència. Des de tres dies per als més exigents, fins a una setmana per als més tranquils. És el participant el que tria els dies que necessita en funció de la seva capacitat o de la seva disponibilitat de vacances. El 90 per cent de la ruta transcorre per pistes forestals i camins rurals. Tan sols es circula per carreteres poc transitades 21 km dels 201 de la travessa, inevitables per enllaçar els camins, tot i que també hi ha dissenyat un recorregut per asfalt per cicloturistes amb alforges o ciclistes de carretera, amb un track disponible per a ells amb un total de 144 km. La màxima altura que aconseguirem és l'Alt de la Replana a 973 metres sobre el nivell del mar, al terme municipal de Fontanars, i la cota més baixa és la pròpia ciutat d'Ontinyent, punt d'inici i final, al barri de la Vila costat de l'oficina de turisme. La travessia de la Vall d'Albaida pot realitzar-se en qualsevol època de l'any, no té tot just impacte sobre el medi natural, ja que es circula per camins públics i oberts, evitant els senders o el pas per aquells llocs de major fragilitat o amb algun tipus de protecció. Per a un cicloturista de nivell mitjà, cinc etapes és el recomanable i així apareix descrit en aquesta guia. Pot fer-se en més o menys temps segons els dies disponibles o el nivell físic de cada participant. Tinguem en compte que la bicicleta elèctrica de muntanya també és una bona opció per gaudir de la travessia sense arribar a l'esgotament i les possibilitats amplien l'horitzó esportiu de molts ciclistes. La distància entre etapes permet la recàrrega de bateries al final de cadascuna d'elles sempre que utilitzem la posició d'assistència ressò o tour com les prioritàries. Per a aquells visitants que desitgin aprofundir encara més en el coneixement de la Vall d'Albaida, es descriuen 8 rutes temàtiques que són prolongacions de la ruta general o camins alternatius, 5 de caràcter circular i les altres 3 de caràcter lineal. Estan indicades, tant a la guia com en els tracks, els punts d'inici i final de cadascuna de les rutes temàtiques. En els casos de les rutes temàtiques circulars, aquestes permeten ampliar l'itinerari principal, i les rutes lineals com la Ombria del Benicadell. S'ofereix un itinerari alternatiu per a aquells ciclistes més exigents i preparats pel que fa a nivell físic. En les rutes temàtiques com el Camí dels Corporals o la Ruta de Jaume I hi ha durant el recorregut, una càrrega cultural molt més gran. Aquesta guia ofereix tota la informació necessària per a aquells que vulguin fer la travessa pel seu compte i serveix d'ajuda també a aquelles agències de turisme que desitgin comercialitzar el producte i facilitar als visitants la reserva d'allotjaments, transport de equipatges o qualsevol altre servei que el ciclista sol·liciti. S'ofereix també una breu descripció de l'etapa, la fitxa tècnica, el perfil orogràfic i algunes ressenyes sobre aspectes físics, culturals o gastronòmics. Els tracks estan disponibles mitjançant l'enllaç directe als mateixos amb el codi QR. Això permet la seva descàrrega en GPS o en qualsevol dispositiu mòbil amb l'aplicació corresponent. Advertim que el dispositiu GPS o Smartphone és totalment necessari per realitzar la travessa. Si no disposem d'ell, haurem de fer el recorregut acompanyats d'algú que tingui els tracks descarregats. Hi ha una mínima senyalètica que ajuda al ciclista en punts molt concrets i l'informa que circula pel camí correcte, però el track és imprescindible. La gran quantitat de creus, variants i desviaments faria molt difícil fer la travessa si no coneixem en profunditat el territori. Finalment recomanar la lectura dels consells pràctics al final de la guia, i sobretot prudència. Tot i que es tracta d'un paisatge profundament humanitzat i la travessa ciclista passa per nombroses poblacions, hi ha etapes amb llargs trams d'absoluta soledat. Viatjar en bici és una de les formes més saludables de conèixer el nostre país en el marc del turisme sostenible. La bellesa de l'entorn i la magnificència del paisatge, juntament amb els pobles i llocs culturals de la Vall d'Albaida compensen amb escreix, l'esforç realitzat per descobrir-la. Bon viatge! Àmbit geogràfic i entorn natural Amb una extensió de 721,64 km quadrats i una població propera als 90.000 habitants, la comarca de la Vall d'Albaida es troba emmarcada per una sèrie de serres i cadenes muntanyoses d'altitud variable que defineixen el seu territori amb força precisió. És, de totes les comarques valencianes, la millor i més delimitada geogràficament, molt cohesionada, i partícip d'una cultura i tradició amb peculiaritats pròpies que uneixen a tots els seus municipis. La Vall d'Albaida està formada per 34 pobles amb capital a Ontinyent, amb una densitat demogràfica de 122 habitants per quilòmetre quadrat, molt per sota de la mitjana de la Comunitat Valenciana que se situa al voltant dels 214. Hi ha també importants diferències entre els diferents nuclis urbans, des del més petit Sempere o Sant Pere d'Albaida amb prou feines mig centenar d'habitants fins a la pròpia ciutat d'Ontinyent amb 35.500 habitants el 2017. Al-Baida és un topònim àrab que significa "la blanca". Amb aquest nom es coneixia el territori abans de la conquesta de Jaume I i ja llavors es feia referència al color de la terra. Els cronistes medievals es referien als Terres Albes o terres blanques, quan parlaven de l'ocupació cristiana i sobretot, a l'abundància de castells que van fer de la vall, un paisatge fortificat. Geològicament tant el color de les seves terres com la pròpia orografia, té el seu origen en els plegaments de l'Era Secundària que van ser aixecats durant el Terciari fa uns 20 milions d'anys. La comarca és un sinclinal perfecte envoltat de serres que arriben als 1000 metres sobre el nivell del mar. L'àmplia tàlveg està formada per materials antics que van ser alçats, doblegats i fracturats durant aquest procés geològic. El xoc de la placa africana amb l'europea va donar origen a aquestes muntanyes sobre el que fa milions d'anys era un fons marí. Aquests moviments de pressió van provocar també la creació de les grans serralades de la Península Ibèrica, com el Sistema Bètic i els Pirineus, els massissos més elevats són el Mulhacen (Sierra Nevada) i l'Aneto a la frontera amb França. Precisament les serres calcàries que envolten la Vall d'Albaida tenen origen bètic i segueixen la mateixa direcció suroestenoreste que les grans cadenes alpines. Les més representatives a la comarca són la serra Grossa que la separa de la plana central i la serra de la Solana que es perllonga cap a l'Ombria d'Ontinyent, la serra d'Agullent, la Covalta i el Benicadell. La Vall d'Albaida queda emmarcada per muntanyes tan emblemàtiques i conegudes com la serra Grossa, la serra de la Creu i la serra del Buixcarró pel nord-oest i la serra de la Solana pel sud-est. La serra d'Ador i el Morró tanquen la comarca pel nord-est i les terres dels Alforins la separen de l'altiplà castellà en suau transició. La serra Mariola queda situada a la part més meridional de la comarca, i tanca a més una petita depressió, la Valleta d'Agres, on s'ubica Bocairent, un dels nuclis medievals més bonics de la Comunitat Valenciana que, tot i que queda fora de l'entorn geogràfic, està unit històricament a la comarca de la Vall d'Albaida. Fontanars dels Alforins és potser el poble que té la ubicació més allunyada de la vall estricte i el seu entorn físic també és diferent a la resta de les poblacions, ja que forma part de les terres altes de la Meseta. La pròpia orientació d'aquestes muntanyes condiciona la climatologia de la Vall d'Albaida, ja que es canalitzen els vents procedents del mar el que explica les freqüents precipitacions en algunes zones i les intenses nevades especialment a la serra de Mariola i al Benicadell. El vent de Llevant, carregat d'humitat, s'eleva bruscament en arribar a les muntanyes i això provoca un descens de temperatura en alçada sobretot a l'hivern. El clima també té influència continental, procedent de l'altiplà, amb diferències acusades de temperatura segons sigui la solana o l'obaga. Les artèries principals de la Vall d'Albaida són els rius Albaida i Clariano. El primer és afluent del Xúquer i posseeix la major conca hídrica de la comarca ja que en ell desemboquen infinitat de rambles i barrancs, amb règims molt irregulars clarament mediterranis: secs a l'estiu i amb episodis esporàdics de torrencialitat durant la tardor o primavera. el riu Clariano neix al Pou Clar, molt a prop d'Ontinyent i desemboca al riu Albaida a l'altura de Montaverner. La irregularitat del cabal d'aquests rius ha obligat l'home a buscar sistemes per emmagatzemar, distribuir i controlar l'aigua per derivar-la als camps de cultiu i les seves pròpies necessitats. Assuts, sèquies, pous, preses i molins són alguns dels sistemes tradicionals per poder aprofitar i distribuir l'aigua. Nombroses fonts i brolladors expliquen també la importància de l'aigua subterrània que aflora, especialment, al peu de les muntanyes. Històricament els nuclis de població es van aixecar en petits promontoris amb finalitats defensives, però amb la conquesta cristiana d'aquests nuclis i la consolidació dels mateixos, la major part es van traslladar al fons de la vall, al costat dels cursos d'aigua i les terres fèrtils de cultiu. L'agricultura tradicional de secà es troba en retrocés i ha anat perdent importància al llarg de les últimes dècades. La zona oriental de la comarca, que recorrerem en la primera etapa de la nostra travessia prop del poble de Fontanars dels Alforins, té en l'agricultura la seva principal font de riquesa, especialment amb el cultiu de la vinya destinada a la producció de vins, i la part occidental que tot i ser relativament important, es tracta d'una activitat a temps parcial com el cas d'Albaida i Benigànim. Malgrat el minifundisme moltes explotacions agràries s'han modernitzat i dedicat a la producció de fruiters, raïm de taula i vi. El cultiu de l'olivera es destina a la producció d'oli de qualitat mantenint-se en els vessants de les muntanyes, sobretot en el Benicadell, la serra Grossa i en els termes d'Ontinyent, Aielo i l'Olleria. Un paisatge agrari tradicional que recorrerem en la tercera i quarta etapes i del que queden testimonis arquitectònics rurals com imponents finques agrícoles, masies i ermites disperses dedicades al culte per a la protecció de les collites. Del cultiu del cotó i de la producció de la seda no queda res, tot i que es van mantenir amb prou rellevància fins a principis del segle XX. Però un altre dels sectors que ens cridarà l'atenció en la nostra ruta al pas per Ontinyent, Albaida, Bocairent o l'Olleria és la presència de fàbriques tèxtils, tant de les modernes factories com importants restes d'arqueologia industrial. I és que des del segle XV es coneix una important activitat manufacturera vinculada a la seda i la llana. Només cal una visita abans de començar la nostra ruta al Museu Tèxtil al Palau de la Vila -Km.0 de la travesía- per entendre la importància que va tenir i té en l'actualitat la indústria tèxtil a la comarca que representa, només a Ontinyent el 20 % de tot Espanya. La indústria centrada en aquest sector i en altres com el vidre, la ceràmica i la fusta en menor escala, donen ocupació a més de la meitat de la població, convertint la Vall d'Albaida en una de les comarques valencianes on el sector secundari té major pes. Aquesta evolució i desenvolupament econòmic industrial explica la profunda transformació del territori al cor de la vall, amb grans vials que comuniquen les ciutats i els polígons industrials, i la millora i ampliació dels accessos en els últims anys. Potser aquest sector més urbà, format i coneixedor de l'entorn, és un dels més respectuosos amb el medi, conscient que són pulmons necessaris per mantenir la qualitat de vida i que tenen el valor afegit de la seva proximitat. La pràctica d'activitats a l'aire lliure com el ciclisme i el senderisme són habituals entre els seus habitants i no hi ha cap municipi que no potenciï o promogui aquests esports en el seu entorn natural. I precisament és l'entorn natural el que més destaca a la Vall d'Albaida i sobre el qual transcorre la travessia evitant en tot moment discórrer per les zones més urbanitzades. El marc de muntanyes que envolten la Vall serà el nostre recorregut sense renunciar a visitar el patrimoni cultural de les poblacions per on avança la ruta. Dins la comarca podem diferenciar quatre unitats paisatgístiques ben definides: les zones altes que tanquen la vall (Alt del Torrater, Covalta, Benicadell, serra Grossa, Alt de Ponce, Gamellons, Buixcarró o Mariola). L'altiplà dels Alforins (Fontanars), la Valleta de Bocairent i la Vall en si, on s'ubiquen la major part de les poblacions i per on discorren els rius Albaida i Clariano que abasten una conca fluvial de més de 1.300 km quadrats. La Vall té unes dimensions considerables, el doble per exemple que l'extensió d'Andorra, i amb una densitat d'habitants similar al país dels Pirineus, el que significa un territori extens sense excessiva pressió antròpica, sobretot en aquells llocs que més valor ambiental posseeixen com són els entorns de muntanya. La Vall d'Albaida posseeix a més del Parc Natural de la Serra de Mariola, compartit amb les comarques del Comtat i l'Alcoià, i el Paisatge Protegit de l'Ombria del Benica dell, un bon nombre de Micro reserves de Flora, vuit en concret localitzades a la comarca, així com tres àmplies zones d'interès comunitari (LIC) amb una extensió superior a les 18.000 Ha. (riu Albaida, Els Alforins i Buixcarró-Marxuquera) amb àrees d'especial protecció per a les aus (ZEPA) amb un total de 29.000 Ha. Incloent també part de la serra de Mariola i Els Alforins. Totes estan catalogades dins de la Xarxa Natura 2000 i per tant considerades com a zones de vital importància en la Comunitat Europea. En total, els espais naturals protegits de la Vall d'Albaida sota les diferents denominacions, arriben a un total de 52.650 Ha. Tenint en compte que algunes zones estan catalogades amb més d'una denominació, per exemple LIC integrats en Parcs Naturals o Micro reserves dins de ZEPA o zones de reserva més àmplies, ens queda una superfície protegida de 22.565 Ha el que significa respecte a la extensióntotal de la comarca (72.222 ha), ni més ni menys que el 31% de tot el territori. Amb aquestes dades ens resultarà fàcil entendre l'extraordinari valor paisatgístic i mediambiental de la Vall d'Albaida, reconegut en tots els àmbits científics i per descomptat, amb l'important potencial per obrir les portes a un turisme responsable. Dels 34 municipis, 29 tenen algun espai protegit i entre ells en alguns casos com Quatretonda, Pinet, Llutxent, Beniatjar o Albaida fins a quatre dins del seu propi terme municipal. Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida Departament de Turisme C/ Sant Francesc, 8, 3r-6a, 46870 Ontinyent T 96 238 90 91 F 96 238 85 45 valldalbaida.com / mancovall.com turisme@mancovall.com Punts d'Información Turística a La Vall d’Albaida Tourist Info Aielo de Malferit Museu de Nino Bravo Passeig de l’Eixample, s/n 46812 Aielo de Malferit T 96 236 07 20 - 654 394 296 aielodemalferit.es aielo@touristinfo.net Tourist Info Albaida Museu Internacional de Titelles d’Albaida (MITA) Plaça Major s/n (Palau dels Milà i Aragò) 46860 Albaida T 96 239 01 86 albaida.es mita@albaida.es Tourist Info Bocairent Plaça de l’Ajuntament, 2 46880 Bocairent T 96 290 50 62 bocairent.org bocairent@touristinfo.net Tourist Info Llutxent Av. de València, 66 46838 Llutxent T 96 229 43 86 - 96 229 40 01 llutxent.es informacio@llutxent.org Tourist Info Ontinyent Plaça de Sant Roc, 2 (Palau de la Vila) 46870 Ontinyent T 96 291 60 90 turismo.ontinyent.es ontinyent@touristinfo.net
1 / 11